Algaradas, conflicto y ruina financiera.

Eiiiiii! Sóc l´abat de l´infernnnnnn.

Corría 1970 y había cumplido 4 años cuando Francesc Abad Esteve (sisplau faci un Tedeum al catalanitzador de cognoms) llegó a Cornellá con sus padres desde Lora del Río. Un día -seguramente durante una difícil edad del pavo- el sr Abad vio la luz, comprendió que sus abuelos murcianos le robaban, se hizo separatista y se apunto a la corrupta Crida para codearse con batasunos y gritar goraetas. Un valent, en Paquitu.

Como a tantos separatistas, la ideología fue reduciendo su mundo  y limitando sus afectos, y el pobre Abad ha acabado siendo un Gollum obsesionado con el prusés.  La seva inconsistència és coneguda: salió rebotado de Reagrupament (sus excompañeros  lo consideran “siniestro, asilvestrado y cavernario”) y duró 10 días como miembro del Secretariat de la ANC, de donde lo expulsaron en mayo pasado por desvelar los chanchullos de quienes allí manejan el cotarro.

Abad se derrumbó anímicamente hace un año tras el fracaso del plebiscit d´en Mas, tot reconeixent que «cuando nadie me ve, lloro». És que tot i la seva estètica macarracasposa, el cavernari Francesc és molt sensible.

Pero ahora Paquitu Abad se ha venido arriba y -no sabemos si bajo el influjo de sustancias solidas, líquidas o gaseosas- nos describe en un alucinante post cómo será «el tramo final» de la secesión. Así lo ve un ex-jerarca de la ANC:

1- «…el prusés ha esgotat totes les seves etapes«.

2- Cómo: «… el desenllaç serà unilateral, en seu Parlamentària, en forma de DUI«

3- Cuándo: «…quan Govern cregui que es donen les circumstàncies, dintre dels propers 12 mesos, desencadenarà el moment final»

4- El «acte de desobediència«: «L’acte de desobediència serà únic i durarà la fracció de segon per entrar en vigor un nou ordenament jurídic al que estarem jurídicament vinculats, sense cap buit legal, sense cap caos, ordenadament. I l’acte de desobediència seran Govern i Parlament els qui decidiran quan i com fer-lo«

5- El aixecament: «la gent (…) omplirem tots els llocs estratègics i claus del país per protegir la nostra sobirania, cívicament, pacíficament, però efectivament. Si omplim la Plaça Sant Jaume i el Parc de la Ciutadella, i ens hi mantenim ferms, protegint les nostres institucions, el nostre Govern i els nostres diputats i Parlament, l’estat espanyol no podrà imposar la seva autoritat«

6- Las claves del éxito: «Si aplica el 155, però el Govern segueix desplegant les seves funcions, i el govern espanyol no pot fer efectiva l’anul·lació, haurem guanyat nosaltres. Si talla l’aixeta, però el Govern català pot posar en marxa mecanismes de finançament que li permetin una certa autonomia financera, haurem guanyat nosaltres. Si Mossos es mantenen fidels a la seva actual cadena de comandaments, haurem guanyat nosaltres«.

7- Una terrible intuición: «Si la comunitat internacional ens ignora per complet haurem fracassat«.

8- Y todo para… «esperar, llavors sí, que la mediació internacional faciliti una sortida ordenada, democràtica, negociada, arbitrada, tutelada, que inclogui, necessàriament, el referèndum d’independència»

9- Pero Houston tenemos un problema: «la comunitat internacional ens haurà de reconèixer com un soci fiable, no com un país de tarats que volen muntar un règim bolivarià al sud d’Europa«.

10- Que no decaiga: «Venen els mesos més decisius de les nostres vides i de la Catalunya contemporània. Per sortir-ne victoriosos haurem de ser molt forts».

Ya lo ven: unilateralidad, desobediencia, algaradas callejeras, alzamientos, incertidumbre, ruina económica y mal rollito a dojo. El mateix fruit podrit de sempre del nacionalisme.

Ánimo Francesc. Apaga TV3, agarra tu Harley y haz una excursión a la tierra de tus padres. Visita a tus primos murcianos, súbete al monte con la Fuensanta, la morenica tres veces guapa, y pregúntale por qué un día alguien te mintió, y por qué tú le creíste. Y sé libre, neng.

Dolca i tarada Catalunya…

Categories: Huid del nacionalismo, Pura raça

Tags: ANC, Batasuna, catalan nationalism, Crida, Dolça Catalunya, dolcacatalunya, DUI, Francesc Abad, La Crida, Nacionalismo catalán, TV3