Sant Divendres Sant, dolços.
Es un buen día para leer esto de Torras y Bages, obispo de Vich, que los nacionalistas apuntaron en su bando cuando nunca lo fue:
«En el Calvari, el dia de Divendres Sant, hagué solució la gran tragèdia humana; (…) és el desllenaç de totes les humanes dificultats, de totes les qüestions socials, que no són noves, sinó revelles, com vell és el llinatge humà (…) En aquell puig, pròxim a Jerusalem (…) s’hi contemplen tres creus que resumeixen els tres estats típics (…) de la humanitat viadora (…): el pecat, el penediment i la innocència.
El mal lladre en el Calvari, blasfemant i llengotejant a Jesucrist, demanant-li ésser deslliurat de la pena sense penedir-se de la culpa, és l’home malvat (…) és la personificació d’aquells qui tancant els ulls a la llum de la veritat (…) cerquen en la mentida claror i nodriment (…).
La creu del bon Lladre és digna d’ésser envejada per tothom (…) la humilitat del qui es subjecta a la providencial purificació del sofriment és una visió lluminosa i consoladora (…) el coneixement de la pròpia maldat i l’acceptació del cauteri amb què la vol purificar la Providència (…)
La Creu de la Innocència es una creu més divina que no pas humana; és la creu de la generositat; és la Caritat més que no pas la Justícia; és pagar pels qui deuen; és restituir lo que no s’ha robat (…) homes innocents que són crucificats per caritat, qui paguen lo que no deuen (…) sacrifici voluntari i en benefici del pròxim (…) La innocència crucificada té un valor infinit. (…) L’oració i el sacrifici de l’Innocent seran perpètuament els qui salvaran al món, perdut pels pecats dels homes» (Josep Torras i Bages: Les tres creus, 7-IV-1895).
Pues aquí tenemos a un buen ladrón: Ángel López Berlanga, un traficante de drogas que salió de la cárcel hace un mes. Cumpliendo pena se cruzó con una procesión de Semana Santa y le cambió la vida. La historia que cuenta en el vídeo vale la pena.
Sant Divendres Sant, dolços.
Amarga (avui) i trista Catalunya…
Categories: Alma
Ya sabes barrilón: si queréis formar gobierno, mínimo 1,2 millones de euros al año para el misántropo fugado de Waterloo. Que la vida allí es muy cara, la mansión a mantener muy grande y que no falten sus queridas meretrices de las casas de barrets belgas.