Bonaventura Brutau Viloca, president del 1967 al 1975, no estava per prusessus.
En Bonaventura (1893-1985) era empresari tèxtil propietari de Successors de Bonaventura Brutau S.A. Va ser també conseller del Banc de Sabadell des de 1936 i president els anys 1967 a 1975. Vice-president de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana, i de la Cambra Oficial de Comerça i d’Indústria de Sabadell.
Es veu que no s’hi trobava a la Catalunya paradisíaca d’en Companys, i va marxar a Sant Sebastià per lluitar al costat dels nacionals d’en Franco. El de juliol de 1937, amb 46 anys, demanava l’admissió al Requeté com a auxiliar, recomanat per un altre català, el sr. Olivella. Molt semblant a lo que va fer l’avi d’en Puigdemont, o tota la família d’en Lluís Llach.
Però la guerra civil no va ser espanyacontracatalunya, srs nacionalistes?
Categories: Historia, Mejor juntos
Aquí se cambia de chaqueta en cuanto se puede, es cuestión de dinero, como siempre. El separatismo: la base de las subvenciones, salarios, donaciones, etc.. para muchísima gente, por eso está tan extendido.
Estos son los peores, los nostalgicos del franquismo
Jajaja…muy finos D.C. muy finos ! 😉
Si no estuvierais habría q inventaros!
Saludos virtuales!
Desde Barcelona
Si us plau, DC, continueu destapant escombraria pròpia per què no oblidem que el nacionalisme SEMPRE s’equivoca sense que es noti
Gràcies!!