Efecto Pujol: ahora el Consell Comarcal del Priorat

Lo denuncia el antiguo gerente, Marc Escolà, en un artículo titulado “Pujol, busqueu per la P de Priorat”.

fusion_ccp_logo

Con el estallido del Pujolgate se está empezando a romper la “omertà” que ha extendido un pacto de silencio sobre las actividades de la cúpula de Convergència durante las tres últimas décadas. Lentamente la gente empieza a hablar. Ahora lo ha hecho Marc Escolà, antiguo gerente del Consell Comarcal del Priorat, quien acaba de publicar una columna en la que nos recuerda el que se conoció como Cas Priorat. Escribe Escolà:

Aviat farà dues dècades del que fou anomenat Cas Priorat, un dels pocs casos de la Catalunya dels anys noranta que acabaren en condemnes fermes de presó. En principi, la mirada més general sobre aquell desgavell histriònic del Consell Comarcal fou condescendent: amics, parents, subvencions, feines, obres, etc.. La corruptela habitual, vaja, la que ara en diríem de low cost.

Però una fantasmal presència en l’afer ho va trasbalsar tot: un dels fills de Jordi Pujol.  Malgrat que totes les actuacions delictives estaven perfectament documentades (per això foren condemnats i ratificades les penes al Tribunal Suprem), l’aparell polític convergent, secundat pel socialista i atiat pel propi exhonorable, es llançà en tromba contra els que ho vàrem denunciar. No els va importar gens la sòrdida evidència en què queien: volien anorrear i aplicar un càstig exemplaritzant.”

O sea, que como buenos mafiosos, Pujol, Convergencia i Unió y, atención, también los siempre serviles ante el nacionalismo del PSC, se dedicaron a hundir a quienes habían destapado la corrupción. Todo muy bonito.

Y añade Escolà:

“Mai no he deixat de pensar en el matí del diumenge dia 20 de gener de l’any 1996, just l’endemà de l’autoinculpació del principal imputat, quan el més cínic de tots els exhonorables va tenir la barra –ara ja ho podem dir així de clar– d’anar a Falset i abraonar com un trastornat, defensant la seva família, Jaume Figueras, president del Consell que havia ordenat la denúncia dels fets.

Aleshores Figueras no podia saber que tot allò era una infame comèdia, una tècnica vil, pròpia de rufians. Va tenir el seu efecte dolorós sobre l’ànim de la víctima, quin dubte, però no prou per doblegar-li el tremp i aturar res.

Jaume Figueras va tornar discretament al seu Ulldemolins i des de llavors mai més no ha participat en política. Des de casa ha pogut veure com la justícia feia la seva feina (malgrat les veus que advertien de la seva submissió). Fins i tot ha vist davallar cap a la presó el Secretari d’Organització d’UDC, un dels escuders més servils d’aquelles fosques dates.

Com que és un home decent i bondadós, Jaume Figueras segurament ha perdonat el lamentable episodi, però les noticies d’aquests dies li deuen haver fet reviure aquell matí de divuit anys enrere.

M’agradaria pensar que ben aviat rebrà una trucada. Una petició sincera de perdó demostraria que només cal un pel de dignitat per trencar la crosta del cinisme.

De fet, aquesta trucada l’esperem tots. La necessitem tots.”

Y esta es la Catalunya de la feina ben feta y el oasis con la que nos han engañado durante más de 30 años. No està malament rebre la trucada de la qual parla en Marc Escolà, però necessitem quelcom més: responsabilitats, condemnes, retirades. Això és tan gruixut que no s’arregla amb bones paraules.

admin-ajax.php



Categories: Huid del nacionalismo

Tags: , , , , , , , , , , , , , , ,

4 comentarios

  1. Mas de 30 años…callando…y PSOE, Pp, etc, los difierentes nombres del partido comunista…o sea Iniciativa …etc…después la Cup…
    Nos han faltado al respeto…se han reído de la democracia…han saqueado el país….

  2. Con gentuza como esta para que queremos ya el nazionalismo porque no creo que con la dictadura independentista, habría mas saqueos al dinero publico, y mas bandas de intocables. Y es que el caso tiene lo suyo. Un clan, o banda, que dicen que la suma de los robado sube hasta 3.000 millones, y aún no se sabe todo, y el jefe paseándose por el Pirineo, tranquilo y eufórico con los periodistas, Mientras los los hijos también sabedores que nadie les va a tocar porque si hablan se derrumba el chiringuito de los distinguidos hombres políticos y de negocio, siguen su juerga continua. A este episodio de lo mas repugnante de los políticos corruptos catalanes le podríamos llamar, “la vida cómoda y feliz de los lladres intocables.

  3. Lo de convergencia y Unió en España es uno de los episodios de cinismo e hipocresía, de latrocinio e infamia más grandes de toda la historia. No sorprende que los culpables anden enrolados en la necesidad de independizar al país para poder conseguir la impunidad absoluta. Pobre Cataluña, trabajadora y alegre, cómo ha caído en manos de tan miserable gentuza.

  4. Yo, agradecería que publiquéis los comentarios en castellano, somos muchos los que no sabemos catalán.Gracias.

Deja un comentario