Hora de volver a casa.

No somos los mejores padres, esposas, hijos, jefes, subordinados, vecinos o blogueros. Perdón.

el-hijo-prodigo

Hay quien dice que no se arrepiente de nada. Qué tontería. No somos perfectos. Nos equivocamos varias veces al día. Pero podemos ser mejores. Es sano dedicar un tiempo a revisar nuestra vida. Pasa tan rápido… Y tenemos que volver a casa, el único lugar donde nos quieren por lo que somos ¡Qué bien se está! Quizás la Cuaresma sea el tiempo ideal para decidirnos a ser mejores, darnos una buena ducha y empezar de nuevo.

Davant de Jesús en creu
avergonyit jo plorava,
veient passar mos pecats
com exèrcit de fantasmes.
Veient-me plorar Jesús,
tot amorós així em parla:

– Per los pecats de ton cos
mira el meu fet una llaga;
per los de ton esperit
mira patir la meva ànima.
Per los pecats de tos ulls
mos ulls foren fonts de llàgrimes,
de llàgrimes i de sang,
i coberts de pols e infàmia;
pels pecats de tes orelles
a mi em foren eixordades
d’insults i malediccions,
de crits de mort i disbauxa.
Per los pecats de ton gust,
pels de ta llengua amarganta,
jo he sentides fam i set
i he begut fel i vinagre.
Per los pecats de tos peus
i esborrar tes relliscades,
mira ací els meus foradats
amb un clau l’un sobre l’altre.
Per los pecats de tes mans
les meves estan clavades
que al cel penjaren lo món
com lo niuet a la branca.
He rebut un fort revés
poer los pecats de ta cara,
i escopinyes i gargalls
i flagells i colps de canya.
Per los pecats de ton front
tinc la testa coronada,
i són tos mals pensaments
espines de ma garlanda.
Per los pecats del cor teu
mira mon cor que tant aima,
de ton odi i ton amor
atravessat amb la llança –

Açò digué amb un gran crit
que retrunyí en la meva ànima,
i avui encara hi retruny
amb la temible llançada.
Com si em ferís a mi i tot,
jo vaig caure a terra en basca,
amb mos ulls fets una mar
i amb mon cor fet una brasa.

(Jacinto Verdaguer)

bastoncillo



Categories: Alma

Tags: , , , ,

Deja un comentario