Felicitats a totes les Glòries, Maries, Assumptes, i a tots els cristians que avui celebrem la glorificació de la nostra Mare.

La Madre de Dios no murió: fue llevada al cielo sin pasar por la muerte, pues no tenía pecado original. Faltaria més. Es el dogma de la Asuncion de la Virgen al cielo, que hoy celebra amb alegria tota Espanya. Nos recuerda que tenemos a alguien carne y hueso como nosostros que nos vela; que el nostre cos està destinat a ressucitar (lo que resucita es el cuerpo, porque el alma es inmortal); y que nuestra patria última no está aquí, sino allí.

Así hablaba de María el fénix de las letras catalanas, Jacinto Verdaguer, inaugurando los juegos florales de Lérida en 1891:

«Posada entre dos reialmes que la tenen per mare, entre Aragó que viu abraçat amb son Pilar miraculós, i Catalunya que es sent créixer a l’ombra sagrada de Montserrat, tu devies ser la ciutat de Maria per excelència. Canta, doncs a Maria; parla a aquesta ingrata nació que fou en altre temps son patrimoni. Recorda als de la part d’allà de l’Ebre que als peus de la Verge de Covadonga començà la reconquesta d’Espanya; recorda als de part d’ací que prop del Montgrony y de Santa Maria de Ripoll principià la reconquesta de Catalunya. Recorda a uns i altres que la caravel.la amb que Colom volà a trovar el Nou Món de que adés hem perdut la darrera engruna, es deia Santa Maria. Digues als qui treballen per la regeneració de la pàtria, que per refer una cosa no hi ha com aquell que l’ha feta, i al Déu que feia l’Espanya i que l’aixecà un dia a tanta glòria, la Verge Maria el té en sos braços»

El dia de la festa de Sant Lluc de 1903, el gran pensador català bisbe Torras i Bages va escriure a Vich una hermosa carta dedicada a la Virgen, de la que hoy leemos estos párrafos:

«En Maria es reuneixen d’una manera admirable els dos atributs de la força i l’amor. Ens acostem a Maria per l’amor. Maria és la criatura més amada del Cel i de la terra. Amada dels àngels i dels homes, perquè és amada de Déu, de quien el pueblo cristiano la proclama por excelencia Hija suya más que a todas las demás criaturas, y por eso le dio una dote mayor que a todas ellas: sólo María ha recibido la plenitud de la gracia (…) que es como decir que en ella todo es agradable a Dios, que no tiene ni sombra, ni influencia, ni rastro, ni mácula de pecado, que es Inmaculada (…) 

La soberbia herética suele ser enemiga del culto de María y lo moteja como inútil, indebido y supersticioso. Al revés, la pietat catòlica, il.luminada per la fe divina, pren a Maria per salut i vida (…) Jesús és el metge diví; Maria, la celestial infermera de les nostres ànimes (…)

En su Asunción gloriosa al Cielo, elevada sobre todas las jerarquías coronada por la Trinidad Beatísima, enlazada con Dios con íntimos vínculos, distintos de todos los demás que unen al universo de las criaturas con su Criador, lo mismo los ángeles que los hombres la proclaman Reina de cielos y tierra, Madre y Abogada de pecadores«.

A nuestra Reina, nuestra Enfermera, nuestra Madre. A la que hizo España, la tierra de María le canta hoy en todos sus rincones. Nosotros lo hacemos con los versos de Verdaguer:

Dolça i mariana Catalunya…

Categories: Alma

Tags: Asunción