“L’objectiu final” del nacionalisme: ús excloent del català en tots els àmbits.

L’IES Ronda, una escola de Lleida, té molt clar com s’ha d’imposar el català.

ronda

El 1978, el nacionalista Ramon Trias Fargas deia això al Parlament de Madrid:

 “Lo que nosotros proponemos es precisamente la enseñanza en la lengua materna, bien sea catalán o castellano, y la enseñanza del catalán y del castellano obligatoria para todos los que viven en Cataluña (…). Aunque fuésemos partidarios de un estado unitario y centralizado, que no lo somos, seguiríamos reivindicando el derecho al uso de nuestra lengua materna (…) Además de un derecho humano, me parece claro que el idioma, la lengua materna, en un requisito pedagógico importante”.

Avui el nacionalisme, ja no pensa això. Potser no ho ha pensat mai.

Com totes les ideologies, el nacionalisme és en el fons una soteriologia: un programa de salvació. Si s’aplica, promet l’assoliment d’un estadi de plenitud final on l’home i la societat seran benaurats per sempre. Com és aquest paradís que ens promet el nacionalisme? En l’àmbit lingüístic està molt clar: al paradís nacionalista, només es parlarà català.

Per aconseguir arribar a aquest temps de redenció, les escoles s’hi han d’aplicar. I això és el que ha fet l’IES Ronda, una escola de Lleida. El seu programa de normalització és exponent del nacionalisme més depurat:

– El català serà utilitzat “exclusivament”, “en tots els àmbits” de la vida del centre. Excloure és l’ADN del nacionalisme. Una nació, una llengua.

“Els alumnes i pares s’hauran d’esforçar considerablement” fer fer-ho. No n’hi ha prou amb l’esforç normal de l’aprenentatge i els afanys de la vida: Clar i català, amb sang el parlaràs.

“El nostre objectiu final: l’estadi de plena normalització lingüística”. Al paradís catalibà només es podrà parlar una llengua. És l’estadi final de la història d’alliberament de Catalunya.

“Hauríem d’aconseguir que el català (…) s’usés al pati (…) i en la seva vida privada”. Nen, o parles català o et confisco els cromos. I que no m’assabenti que parles castellà a casa, eh? Com tot totalitarisme, el nacionalisme ha d’envair l’espai públic i l’espai privat. Cap àmbit de la vida social no pot quedar amagat a la inquisició de la Generalitat.

“La realitat final la voldríem d’aquesta manera”. Les ideologies no construeixen sobre la realitat de les coses; ho fan sobre els pensaments que neixen al seu magí. Si la realitat no s’hi adequa, pitjor per a ella. Cal canviar-la, malgrat que això comporti passar per damunt dels drets humans i la pau social.

Està cada cop més clar que el nacionalisme vol acabar amb una de les nostres dues llengües: el castellà. Però fa segles que els catalans considerem el castellà també com de casa. El parlem i el disfrutem. És part del nostre patrimoni.

No ens el treuran. Que es quedin els nacionalistes al seu paradís de paper; nosaltres volem gaudir de la realitat, en català i en castellà. Les nostres llengües.

dolca



Categories: Huid del nacionalismo

Tags: , , , ,

7 comentarios

  1. Si no feu res i els deixeu anar fent, alliçonaràn a totes les noves generacions encara més, creant un fals nacionalisme i creant un sentiment de desafecció envers Espanya.

    Això ja ho van fer molts abans, com Hitler, i després costarà moltíssim de canviar.

  2. Lo cojonudo es que se llame normalització a algo que es anormal. Durán y Huesca, perdón Josep Antoni Duran i Lleida ya se metió en este charco (bassal, que en los patios de colegio catalanes no hay charcos hay bassals…)

  3. Lo que mas llama la atención de este asunto, es que estos politicos que defienden a capa y espada el modelo de inmersión linguistica y de enseñanza única en catalán, porque segun ellos “es lo mejor para los niños” son los primeros en privar a sus hijos de este “modelo tan bueno” de educación llevandolos a carisimos colegios privados, trilingues o cuatrilingues, como el Sr. Mas, la sra. Rigau, el sr. Montilla oe l sr. Carod.

    no entiendo porque no quieren para sus hijos, lo que imponen a los hijos de los demás. bueno ¡mentira! si que lo entiendo, pretenden crear a una gran masa monoligue, con formacion básica que constituyan la masa obrera, mientras que sus hijos, con formacion academica elevada y con dominio de idiomas, constituiran la clase dirigente, vamos estan preparando la sociedad clasista del futuro.

  4. M’en recordo perfectament d’aquesta situació quan era jove. Entre 1975 i començament dels anys 80, als centres escolars catalans, la llengua docent prioritària era el castellà. En aquest moment i va haver-hi una campanya enorme, recolzada pràcticament per la premsa de tota Espaya, que començava a gaudir l’esprit democratic.

    La premsa nacional, El País, Cambio16, Cuadernos para el diálogo, etc… demanavan perquè s’imposés l’ensenyament del català com a llengua vehicular cooficial en Catalunya junt al castellà. Tots érem entusiastes d’aquesta idea. Què bé, a partir d’ara tots bilingües i tot cooficial!. Serem feliços i es va acabar el problema de la marginalitat del català.

    Però, en relació amb els nens més petits, ara es plantejava un grau problema contra el bilinguïsme efectiu. L’argument dels partits catalanistes, segons la recomanació “dels més experts lingüistes” (coneguts a la seva casa, a l’hora de menjar), era que als nens, durant els primers anys a l’escola, se l’ensenyés exclusivament en la seva llengua materna, i també, semblava fi i progressista, que la llengua materna dels nens de Catalunya fos el català. Alguna cosa una mica extranya, doncs tots els nens catalans portaven més d’un segle aprenent el castellà a la escola i mai va haver-hi deficiències mentals col.lectives.

    Bé doncs, caminant el temps, ara resulta que “els experts” ja no expliquen. I als nens cal agafar-los i ficar-los en una immersió totalment en català, també pel seu propi bé….El cinisme i l’aixecada de camisa no té nom. Ara almenys ja sabem que l’única cosa que volien, els quatre ideòlegs bojos de torn, era forjar ovelles independentistes.

    Volen doncs privar als nens, sobretot del bon coneixement de l’única llengua de Catalunya, que no només és comuna per a tots els espanyols, sinó que, a més, a més, té una enorme dimensió universal, projecció cultural i económica, a tot arreu. Clar que els nens veuen la televisió espanyola! i clar que parlen espanyol, amb la familia!, i al carrer!. Estaria bé que ara tampoc ho permetessin (segurament perquè no tenen els mitjans per fer-ho). Però entendre el castellà, no és el mateix que procedir com a una persona “culta” en castellà, i no s’arribará mai, si no s’aprèn a l’escola com una llengua vehicular, conjuntament amb el català que també és pròpia de Catalunya. .

    De fet, en internet, gairebé molts catalans, minors de trenta i cinc anys, amb prou feines controlen la gramática i ortografía castellana. Induïts en la ignorància a una llengua tan pròpia i oficial de Catalunya, com pugues ser-ho el català i, per descomptat, compatible amb ella.

    La manca de vergonya del model actual, només té dos noms, totalitarisme i cinisme. I als nens, amb l’excusa paranoïca del català “en perill”, els estan educant en la ignorància i el fanatisme que tant els agrada pels fins nacionalistes. I després surt la Sra. Rigau, amb la seva mirada aquosa, fent-se la màrtir pel “model lingüístic” en català que demana la societat catalana…… Senyora, vagi’s a passeig!, a prendre-li el pèl als seus fills…….

  5. La locura se ha adueñado del independentismo.
    Se llaman a si mismos “demócratas”, y se olvidan de la libertad mas elemental de las personas.

  6. A ver si alguien tiene mejor memoria que yo.
    Durante el tripartit, creo, se habló de crear en cada clase un “comisari de la llengua”. Esto es, un alumno que velara por el uso exclusivo del catalan en clase, y que tambien haria esta funcion de vigilancia en el patio. Con poder de reprimenda y sanción

    No estoy seguro quien lo propuso, supongo que Carod o algun afin.

    Me hace gracia especialmente lo de: “d’aconseguir que el català (…) s’usés al pati (…) i en la seva vida privada”. Dónde no llegó Franco (nunca se metió en el ambito privado y familiar en temas de lengua), estos ya se han pasado quince pueblos.

Deja un comentario