“Laindependència” no és emancipadora, diu un grup de l’esquerra anticapitalista.

Una coherència esfereïdora que deixa en evidència la CUP i ICV.

gra

El Grup de Reflexió per a l’Autonomia (GRA) vol establir un nou sistema institucional i de valors mitjançant la “revolució integral”. Es poden discutir els seus valors, el concepte ideològic de “revolució”, i l’acceptació de parts del discurs nacionalista. Però la coherència i honestedat de la seva proposta és admirable. Ara fan unes jornades que de ben segur seran molt provocadores.

El GRA, que proposa abandonar el nacionalisme i creu que la CUP és el “cavall de Troia del Parlament dins dels moviments socials, diu coses tan sensates com ara:

La veritable independència no pot separar-se de la interdependència: “Advo­quem perquè cada per­sona, cada col·lec­tiu, cada poble, cada regió i cada país sigui inde­pen­dent i, al mateix temps, en dife­rents graus i de dife­rents mane­res, inter­de­pen­dent amb els altres”.

La independència, a tots els nivells. “Diem deci­di­da­ment SÍ a la inde­pendència de Cata­lu­nya, però pre­ci­sant que, segons pen­sem, la veri­ta­ble inde­pendència d’un país és indis­so­ci­a­ble de la inde­pendència de cada una de les seves regi­ons, pobles i per­so­nes”.

El nacionalisme crea crispació i clima pre-bèlic a Catalunya: “Alguns comen­ta­ris­tes han asse­nya­lat paral·lelis­mes entre l’atmos­fera social de la Iugoslàvia prebèl·lica i l’atmos­fera que es res­pira a les nos­tres con­tra­des avui en dia: la cris­pació va en aug­ment; cada cop més ener­gia social és cana­lit­zada a través de la dis­puta naci­o­na­lista; els atacs ver­bals, les ame­na­ces i els menys­preus s’han mul­ti­pli­cat en el dar­rer lus­tre. Els mit­jans de “comu­ni­cació” han incre­men­tat pro­gres­si­va­ment l’atenció que dedi­quen a aquest assumpte, bom­bar­de­jant les consciències de la població amb els fer­vors i furors naci­o­na­lis­tes en les seves diver­ses expres­si­ons: cele­bra­ci­ons mul­ti­tu­dinàries, debats ence­sos, reso­lu­ci­ons pro­vo­ca­do­res, decla­ra­ci­ons il·lusi­o­na­do­res”.

– L’independentisme, instrument de distracció: “A mesura que el des­con­ten­ta­ment popu­lar es va trans­for­mant en indig­nació i ràbia, les elits cer­quen mane­res de des­viar el focus d’atenció dels temes clau, és a dir, de les cau­ses estruc­tu­rals i sistèmiques de la crisi, i la des­vien a temes secun­da­ris per tal de neu­tra­lit­zar i diri­gir les acci­ons del poble. A Cata­lu­nya l’ins­tru­ment de dis­tracció més útil està sent l’inde­pen­den­tisme”.

– No voler l’estat espanyol i voler un “estat propi” és paradoxal. “El dis­curs creat con­tra la potència impe­ri­a­lista esce­ni­fi­cada per l’Estat espa­nyol, acaba con­ver­tint-se en un dis­curs propi d’una potència impe­ri­a­lista que reque­rirà per acon­se­guir les fites a les que aspira la sub­missió d’altres pobles del món i l’espoli dels seus recur­sos”.

El nacionalisme és incongruent i problemàtic. “La pre­tensió que el fet naci­o­nal pugui deli­mi­tar-se amb fron­te­res és una entelèquia que com­porta sem­pre un forçament de la rea­li­tat, men­tre que la ide­o­lo­gia segons la qual les estruc­tu­res polítiques han de coin­ci­dir amb aque­lles fron­te­res, és a dir, la ide­o­lo­gia naci­o­na­lista, és una font ines­go­ta­ble d’incon­gruències i pro­ble­mes”.

En realitat, el nacionalisme no creu que allò petit és bo: “Tro­bem a fal­tar, en canvi, des de mol­tes veus de l’esquerra inde­pen­den­tista i de l’esquerra en gene­ral, una denúncia explícita a l’impe­ri­a­lisme que més mal ha fet i fa a la cul­tura popu­lar de les nos­tres ter­res: el model de vida esde­vin­gut hegemònic basat en el con­su­misme, el tre­ball assa­la­riat, la pèrdua dels conei­xe­ments popu­lars, l’ato­mit­zació de les vides, la família nuclear, l’oci pas­siu, etc.”.

A Dolça Catalunya ens agrada la coherència valent. El nostre respecte per el GRA, i que tinguin unes jornades profitoses.

dolca2



Categories: En el Butifarrèndum, Huid del nacionalismo

Tags: , , , ,

Deja un comentario