Jordi Llovet denuncia que el nacionalisme incapacita la cultura catalana.

1334870292_942022_1334870984_noticia_normal

No fa tant, abans que el nacionalisme es convertís en hegemònic, la cultura a Catalunya era capaç de generar homes i obres que, per la seva qualitat, esdevenien universals. Aquesta és, en darrer terme, la força d’una cultura i el que la fa interessant per a la gent de més enllà de les seves fronteres. Però el nacionalisme, obsessionat en mirar-se el melic, ha matat la cultura catalana, substituint-la per una pobra barreja provinciana de folclorisme i subvencions per als addictes al règim.

És el que denuncia el prestigiós professor universitari, traductor i crític literari català, Jordi Llovet, a les pàgines de Quadern, aprofitant les declaracions d’en Mas sobre la mort de l’editor Josep Maria Castellet.

Llovet comença lloant aquest important home de lletres: “Castellet va conrear l’amistat sense cap mena de discriminació lingüística, va dirigir Edicions 62 i, en aquesta editorial, va donar un gran impuls a les publicacions en català al nostre país. Un home que havia conegut no solament els grans valors de la literatura catalana del seu temps , sinó també els grans valors de la literatura en general.

Unes línies més endavant planteja el problema amb claredat:

El dia de l’enterrament de Castellet, el president Mas va declarar a la televisió que es podia estar orgullós de pertànyer a un país que havia donat un home com Castellet. Ara cal que ens preguntem, com a glossa a les paraules del nostre president: es donen, a Catalunya, en aquests moments, les condicions suficients i necessàries perquè aflorin més homes o dones com Castellet? La nostra resposta, desgraciadament, és NO.

No solament no es donen les condicions perquè sorgeixin més Castellets, sinó que es donen totes les condicions, per ara, perquè emergeixin homes i dones carregats de fe patriòtica, però sense gaire manies a l’hora de treballar l’estil, incapaços de fer novel·les que puguin ser llegides amb profit per gent de qualsevol país (no parlo de les que es llegeixen gràcies a la propaganda institucional), i amb un desconeixement galdós de la gran tradició literària moderna i contemporània de la literatura d’Occident. Sempre hi ha excepcions, és clar; però parlo de l’atmosfera que es respira.

Potser és que Catalunya en té prou amb l’abassegadora profusió, en especial a TV-3, de tres tombs, fires del cargol, concursos de menjadors de calçots, castellers, llaquistes, boletaires i altres espècies folclòriques i endògenes d’aquesta mena. Són coses boniques, molt dignes de ser conservades. Però funcionen soles, gràcies a Déu. El que no pot funcionar mai sense un context i un suport favorables és l’emergència d’homes amb iniciatives tan sòlides, intel·lectualment parlant, i tan universals i oxigenades com les de Josep Maria Castellet.”

Un cop més, els nostres mestres culturals deixen veure que el nacionalisme genera fanàtics localistes i mata la veritable vocació artística, exigent i universal.

Pobra cultura catalana!

dolca



Categories: Catalanes universales, Huid del nacionalismo

Tags: , , , , , , ,

2 comentarios

  1. Només és un problema a Catalunya? De veritat pensa que el “nacionalisme” català ofega la cultura? El “nacionalisme”espanyol a part d’obviar la cultura catalana no està ofegant la seva pròpia cultura (que també és nostra com la francesa, la italiana o etc)? Senyor Llovet, vostè està fent demagògia.

  2. PUES ASI NOS LUCE EL PELO.

Deja un comentario