Augmentar el sofriment dels catalans per augmentar l’independentisme: la immoral estratègia nacionalista.

N’han provades moltes. Aquesta és l’última i més efectiva, però és letal pels catalans.

arruinar

El nacionalisme fa servir diverses palanques per créixer i estendre’s entre la població:

Rondalles contra la Història: es manipulen i mitifiquen els fets històrics, sobretot la guerra dels Segadors, la de Successió y el franquisme.

Víctimes contra botxins: els catalans som víctimes de l’odi “espanyol”. Espanyacontracatalunyar provoca odi i ressentiment, benzina del nacionalisme. Cal repetir, com fa en Pujol, que “ens volen aixafar”, “ens volen residuals”, etc.

Espoli contra solidaritat: Catalunya pateix la crisi econòmica i social perquè forma part d’Espanya. Si no en formés part, seriem com Dinamarca, Suècia o Àustria (el nacionalisme no parla de Portugal, Kosovo, Lituània o Txèquia). L’espanyansroba és un catalitzador del nacionalisme.

L’altre contra nosaltres: “nosaltres” és una metonímia que pren la part (els nacionalistes) pel tot de Catalunya. Els nacionalistes “són Catalunya”. En aquest imaginari tot es culpa de “l’altre”, que és “Espanya”. Nosaltres no tenim cap culpa d’allò que passa a casa nostra després de governar-la nosaltres durant 30 anys. Som irresponsables. Som els millors. Si plou, culpa d'”Espanya”. Si fa sol, culpa d'”Espanya”. Nosaltres som sempre inimputables.

Col.laboració contra incomprensió: hem fet tot, ho hem provat tot, hem sigut lleials, ens hi hem implicat, hem contribuït a la governabilitat, repeteix en Pujol. Nosaltres hem sigut bons, “ells” han sigut dolents. Ens han obligat a això. No és culpa nostra. No tenim cap més sortida.

Tot això i les seves variants es divulga a l’escola i a la premsa omnipresent i subvencionada per tots els catalans. El resultat és un ambient de crispació insòlita, que fa la vida tensa i dificulta la convivència.

Però allò més pervers, més perillòs i maligne, s’està posant en marxa ara: fer mal a Catalunya per separar-la de la resta d’Espanya. Arruïnar per dividir. Empobrir Catalunya per exaltar tots els sentiments negatius anteriors i multiplicar la receptivitat de les estratègies citades. Ja en veiem exemples:

No pagar a les farmàcies, tot i que la Generalitat ha rebut diners de l’Estat per fer-ho: com deia en privat un alt dirigent de Sanitat, “cal socialitzar el dolor”, que es vegi que ser espanyol fa mal. El mateix passa a la Sanitat i a Ensenyament. Augmentar el patiment en aquests àmbits i atribuir-ho a “Espanya” augmenta exponencialment el ressentiment nacionalista, però perjudica als catalans.

Augmentar el deute en 7.000 milions d’euros, com ha fet aquest darrer any el Govern, fins arribar a 54.000 milions. Això equival a arruïnar el futur dels catalans.

Ocultar la solidaritat espanyola. Per exemple, no mencionar els 24.000 milions d’euros prestats per l’Estat a la Generalitat mitjançant el FLA.

La ruïna, l’empobriment i el sofriment dels catalans impulsa el nacionalisme. Tot indica que la Generalitat pensa que cal estimular-los, i que no importa fer un mal avui per aconseguir demà el “bé” de la independència. Primer la ideologia, després les persones.

Pobra i dolça Catalunya.

dolca



Categories: Huid del nacionalismo, Pujol & family

Tags: , , , , , , ,

Deja un comentario