Diada gran arreu d’Espanya.
El dia 16 de juliol de 1251 la Mare de Déu s’aparegué a sant Simó Stock, un anglès que era general dels carmelitans, i li lliurà un escapulari tot anunciant-li que “el que portés aquell escapulari no patiria el foc etern de l’infern.” Con el tiempo la devoción per l’escapulari s’incrementà degut a la creença que tenia virtuts miraculoses. Aquestes creences van arrelar fortament en el poble i originaren tot un seguit de festes populars, festes majors i aplecs dedicats a la Mare de Déu que han perdurat fins avui.
Una llegenda del s.XVIII explica que l´escapulari del Carme va salvar un vaixell anglès que es trobava a la deriva enmig d’un ferotge huracà. Un dels mariners va sortir a resar, va arrancar-se l’escapulari i el va llençar al mar. Immediatament la tempesta es va aturar i l’última onada va retornar l’escapulari al mariner. Aquest fet va contribuir a consolidar el patronatge de la Mare de Déu del Carme entre els mariners i navegants, que a partir d’aleshores anomenaren Stella Maris. La Mare de Déu del Carme és també la patrona de la nostra Armada.
Són nombroses les localitats espanyoles que avui li celebren festes a la Verge per tal de demanar-li protecció davant dels perills de la mar. La majoria celebren vistoses processons que comencen a terra ferma amb el passeig de la imatge a espatlles pels volts del recinte del port i que després es converteixen en marítimes, amb la imatge de la Mare de Déu del Carme col·locada en un vaixell engalanat i acompanyat per una comitiva formada per tot tipus d’embarcacions: llanxes, iots, catamarans….
De Llansá a Sitges, de la Ampolla al Estartit, de Santurce a Sancti Petri, de Cangas de Narcea a Santa Pola, de Baracaldo al Puente de Vallecas, de O Grove a Puerto de la Cruz, de Sanlúcar de Barrameda al barrio del Carmen en Murcia, de Calella a la Ampolla…hoy media España está en fiestas y canta a su Virgen del mar.
Unos fían en su dinero, otros en su ideología, su poder, sus 7 votos lazis, su Lallengua, su salud, su inteligencia… Nosotros nos fiamos de una chica de un pueblo perdido del otro lado del Mediterráneo que dijo sí a que Dios entrara en la historia para salvarnos. En España, tierra de María, lo hemos sabido siempre: nuestra Madre del cielo es puerto seguro en cualquier tormenta de la vida.
Ho pot llegir a la rajola que encapçala l’entrada i una paret de Granada: ella es LA GRAN MADRE. Ojalá todos acudamos a ella como hijos.
Virgen del Carmen, rogad por nosotros… i felicitats a totes les Carmes!
Dolça i carmelita Catalunya…
Categories: Alma
Flos Carmeli, vitis florigera,
Splendor cæli, virgo puerpera, singularis.
Mater mitis sed viri nescia
Carmelitis esto propitia, stella maris.
Radix Iesse germinans flosculum
Hic adesse me tibi servulum patiaris.
Inter spinas quæ crescis lilium
Serva puras mentes fragilium tutelaris.
Armatura fortis pugnantium
Furunt bella tende præsidium scapularis.
Per incerta prudens consilium
Per adversa iuge solatium largiaris.
Mater dulcis Carmeli domina,
plebem tuam reple lætitia qua bearis.
Paradisi clavis et ianua,
Fac nos duci quo, Mater, gloria coronaris.
Es curioso, pero cada año salía en el telediario alguna imagen de las fiestas del Carmen, además de felicitar a las Cármenes, que en España hay muchas…
Parece que ya no.
Porque somos un Estado laico y republicano (y progresista y lgtbeísta) y todo lo católico sobra.
Es más, si se damnatio memorias, pues mucho mejor, porque lo que no se vé, no existe.