Benehiu nostre país, benehiu tota l’Espanya.
Día grande para toda Cataluña y España entera, que san Juan Pablo II llamaba «tierra de María», porque quizás ningún pueblo como el nuestro ha venerado igual a una mujer, y ha sabido que ya no hay orfandad en la tierra teniendo a María en el Cielo, y le ha cantado florecillas como estas:
Goigs de Nostra Senyora de Montserrat
(Jacinto Verdaguer, 1885)
Puig floriu com una rosa
en lo cor del Principat:
Miraunos sempre amorosa
Princesa de Montserrat.
Quant Jesús en creu espira,
angelets amb serra d’or
serraven vostra cadira,
gentil Reyna del amor;
vos la feren tan hermosa
que hi seguéreu de bon grat:
Miraunos sempre amorosa
Princesa de Montserrat.
Barcelona’us ha tinguda
com sa perla un rich anell,
mes del moro combatuda
vol salvar tan rich joyell;
la montanya s’es desclosa
per tenir-lo ben guardat:
Miraunos sempre amorosa
Princesa de Montserrat.
(…)
En vostra santa capella
vos vingué á veure Colon
y pot ser fóreu l’estrella
que’l guiáreu al Nou Mon.
Quan als peus d’Espanya’l posa
Vos un temple hi heu fundat:
Miraunos sempre amorosa,
Princesa de Montserrat.
A Joan d’Austria guiáreu
á les ayguas de Lepant,
ab sas naus allí enfonzáreu
á Mahoma agonitzant.
Ab la creu victoriosa
la mitja-lluna ha eclipsat:
Miraunos sempre amorosa,
Princesa de Montserrat.
(…)
Desde’l cim d’eixa montanya
benehiu nostre país,
benehiu tota l’Espanya,
féune vostre paradís.
Dels fidels Pastora hermosa,
benehiu vostre ramat:
Miraunos sempre amorosa,
Princesa de Montserrat.
Puig floriu com una rosa
en lo cor del Principat:
Miraunos sempre amorosa,
Princesa de Montserrat.
Para ti nuestro trabajo, Señora. I moltes felicitats, Montserrats!
Dolça i mariana Catalunya…
Categories: Alma, Arte dulce, Huid del nacionalismo, Mejor juntos
Sempre m’ha agradat aquest formós càntic de l’escolania montserratina, obra del pare Ireneu Segarra (al cel sigui):
«Sota la vostra protecció ens refugiem, oh santa Mare de Déu. No desoïu les nostres súpliques en les nostres necessitats. De tots els perills deslliureu-nos sempre, Verge gloriosa i beneida».
És la traducció catalana del «Sub tuum praesidium configumus, sancta Dei Genitrix. Nostras deprecationes ne despicias in necessitatibus, sed a periculis cunctis libera nos semper, Virgo gloriosa et benedicta».
Que también le cambiaron en parte el nombre
Montse felicitats !!!.
Antes que nada, princesa mía, esposa amada, 14 años de matrimonio y cada día te quiero más. Gracias Montse por estar siempre ahí.
Y a usted, Ignasi, quería comentarle que creo que tiene alguna omisión en su texto, el «original» es:
Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la CAPA DE LA terra,
guieu-nos cap al Cel.
Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.
Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.
DELS CATALANS SEMPRE SEREU PRINCESA,
DELS ESPANYOLS ESTRELLA DE L’ORIENT,…
Espero que entienda lo de «original», ya que es el que cantamos en casa.
Hola Dolços, intento escriure en aquesta entrada i és la quarta vegada que ho intento,…teniu problemes amb el servidor? És culpa del nou format?
Torno a escriure i si surten de cop les altres escrits perdoneu la reiteració reiterada!
Els Nazionalistes ens han segrestat el nostre cant, és per aquest motiu que trobareu pocs llocs on surti la part que he posat en majúscules!
Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.
Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.
DELS CATALANS SEMPRE SEREU PRINCESA,
DELS ESPANYOLS ESTRELLA DE L’ORIENT,…
Recuperem el nostre Virolai sencer, la nostra senyera, la nostra espanyolitat!!