Jaume Nunó, el català que va composar l’himne de Mèxic

La clau per aquesta fita: haver ser nomenat director de la Banda del Regiment de la Reina d’Espanya.

hqdefault

Encara que és més conegut, lògicament, a Mèxic que a la seva terra d’origen, la vida d’en Jaume Nunó és molt interessant i tira per terra les pretensions de que els catalans no ens sentiem vinculats a la Hispanitat.

Jaume Nunó i Roca va néixer l’any 1824 a Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès, i després de la mort dels seus pares quan encara era un nen de 9 anys, va quedar sota la tutela del seu oncle Bernard, un comerciant de sedes de Barcelona que va finançar els seus estudis musicals. Després d’una estança a Itàlia, va ser nomenat director de la Banda del Regiment de la Reina el 1851. Tot un gran honor per a un català que ho mereixia per mèrits propis i que demostra la normalitat amb que els catalans hem viscut dins el nostre país, Espanya.

Precisament amb la Banda del regiment de la Reina va viatjar fins a Cuba, on va conèixer i va travar amistat amb el llavors president de Mèxic, Antonio López de Santa Anna, qui més tard el va convidar a participar a la convocatòria per a compondre l’himne mexicà. Nunó hi va participar escrivint la música per a les estrofes compostes pel poeta mexicà Francisco González Bocanegra i el 12 d’agost de 1854 va ser declarat triomfador.

Català, espanyol content de treballar per a la monarquia hispànica, compartint el seu talent amb els nostres germans americans… en Jaume Nunó i Roca va ser un gran home, allunyat del xovinisme estret nacionalista i capaç de portar la seva música arreu.

Dolça i musical Catalunya…

bastoncillo



Categories: Arte dulce, Catalanes universales, Catalunya de tots, Historia, Huid del nacionalismo, Mejor juntos

Tags: , , , , , , , ,

4 comentarios

  1. Blas Parera nació circunstancialmente en Murcia, pero toda su familia era catana. En Cataluña, concretamente en Mataró, pasó toda su infancia y juventud, hasta que emigró a lo que después sería República Argentina. Allí todo el mundo conoce su nombre: Fue el compositor (1813) de su Himno Nacional (originariamente llamado “Marcha Patriótica” de las Provincias Unidas del Río de la Plata).

  2. Por eso este hombre no tiene ninguna plaquita conmemorativa o calle en Caspa-luña….

  3. Hombre, las cosas como sean. En la colonización no participamos mucho, pero en la esclaviización bastante. No tuvimos muchos escrúpulos la verdad. Mi tatarabuelo (Vergonya que’m fá) formaba parte de un consorcio de la Barcelona de la época con otros ilustres burgueses que se dedicaban a ello sin reparos en la década de 1870. De echo algún que otro político actual reniega de ello y otros han variado algo sus apellidos para despistar. Pero ojo. Sabem qui sou.

  4. Cuando los nacionalistas se enteren de que en México se habla español, les va a dar un patatús!!!!! jajaja

    Y eso que decían los nacionalistas que los catalanes no participamos en las colonización de América!!!!! Mentirosos!!!!! Menos mal que el gran Cucurull; nuestro héroe, tiene la tesis de que en América siempre se ha hablado catalán 🙂

    Y viva México!!!!!!

Deja un comentario