Ho explica en Josep Pla a Prosperitat i rauxa de Catalunya.
El pare del teatre català, Frederic Soler, conegut com Serafí Pitarra, no només no era nacionalista, era un fervent antinacionalista. Cap contradicció: molts dels que han fet més per Catalunya i el català no es van deixar ensarronar per la ideologia nacionalista.
En deixa constància un jove Josep Pla qui, al seu llibre Prosperitat i rauxa de Catalunya, recull el testimoni de Francesc Pujols sobre qui va començar les obres de teatre en català, primer al Teatre Odeon i després creant ja una companyia estable en català, al Romea.
«Sobre Soler, Pujols feia una afirmació extremament curiosa, que estava disposat a fonamentar. Era la següent: que Soler no havia estat mai catalanista i que més aviat havia estat un anticatalanista sistemàtic i total. Vaig tenir ocasió de veure l’efecte que feia, literalment extraordinari, en moltíssima gent. «¿Com és possible, deien, que el creador del teatre català pensés i fos com diu vostè?» En primer lloc, en el moment que Pitarra estrenà «Les joies de la Roser», de catalanistes, en aquest país, n’hi havia molt pocs, poquíssims.»
I es que els nacionalistes, a Catalunya, han estat històricament quatre gats. El sentir del poble català no ha estat mai nacionalista. Només, tres dècades d’adoctrinament artificial i pagat amb els nostres impostos han aconseguit fer créixer el nacionalisme a la nostra terra. Talleu-li el finançament públic i ja veureu quant dura.
Categories: Catalanes universales, Catalunya de tots, Huid del nacionalismo, Tradiciones
¿Os figuráis qué obra teatral satíica escribiría el gran Frederic Soler «Serafí Pitarra» sobre el largo serial que están protagonizando Artur Mas y sus acólitos?.
A ver si se acaba pronto el esperpento y empezamos a salir de la crisis.
Reblogueó esto en Daniel Ortiz.
No creo que Pitarra fuera anticatalanista. Yo tampoco lo soy. Lo que si era él, y lo soy yo, es anti independentista, y aun menos de esa panda de descerebrados falsificadores de la Historia. Y yo también soy nacionalista: amo a mi Nación andaluza (donde nací) y a mi Patria española (la tierra de mis padres y ancestros). Ser nacionalista independentista es otra forma de hacer de gnomo, de querer sólo lo pequeño, tu portal, tu escalera, y cerrarse al mundo.
JOSEP PLA, DIJO: EL NACIONALISM ES COMO UN PET, QUE SOLO L´AGRADA, A QUIEN SE LO TIRA.