Un català modèlic que va preferir ajudar els malalts abans que fer-se la víctima

El Pare Alegre, inspirador del Cottolengo de Barcelona, declarat venerable pel Sant Pare Francesc.

PAlegre_redimensionar_4

Avui potser li dirien “el George Clooney dels pobres”

Tal i com recull la web de l’arquebisbat de Barcelona, “el Papa Francesc ha reconegut les “virtuts heroiques”, primer pas cap a la santedat, del jesuïta català Jacint Alegre Pujals, que impulsà el Cottolengo del P. Alegre, una institució religiosa que atén a malalts terminals que, per la seva situació de pobresa, no poden ser atesos en altres centres.

El P. Alegre va néixer a Terrassa el 24 de desembre de 1874 i va morir a Barcelona el 10 de desembre de 1930. Havia ingressat a la Companyia de Jesús l’any 1892 i va rebre l’ordenació sacerdotal el 1907. Entre les seves ocupacions, va ser educador de joves i també s’ocupà de la catequesi per als obrers. Però probablement l’activitat que marcà l’obra que es fundà sota la seva inspiració fou la de visitador d’hospitals, on s’ocupà especialment dels malalts més pobres i necessitats, aquells a qui ningú visitava. Així se’l reconeixia com a apòstol de la caritat i àngel dels malalts. Era un home caritatiu, que estava disposat a fer qualsevol sacrifici per als altres.

Si durant tota la seva vida va estar preocupat i va tenir una preferència pels pobres i malalts, els darrers anys de la seva vida, aquesta preocupació es manifesta d’una forma més intensa. Realitzà diverses peregrinacions a Lourdes acompanyant malalts, i entre 1925 i 1930 el seu nom ja era ben conegut i a ell acudien moltes persones, malalts de tot tipus i sobretot aquells que estaven abandonats. D’aquesta inclinació del P. Alegre pels més abandonats i necessitats sorgeix la idea de la fundació d’un hospital o institució especial per a ells. El resultat va ser el Cottolengo del P. Alegre.

El Cottolengo del P. Alegre 

Però ell no va poder veure fundada aquesta obra abans de morir. Jacint Alegre havia conegut l’hospital de Torí fundat l’any 1828 per Sant Josep Benet Cottolengo, la “Piccola Casa della Divina Providenza”, i volia iniciar una obra similar a Barcelona, per a atendre els malalts incurables que no volien a cap hospital. Aquest desig l’expressà poques hores abans de morir als qui l’acompanyaven: el seu superior, el P. Joan Guim i un laic a qui dirigia espiritualment, Rómulo Zaragoza. Amb el suport de l’aleshores bisbe Mons. Irurita van fer realitat el desig el P. Alegre. El juliol del 1932 ja es va inaugurar a Barcelona una obra benèfica que es convertiria en un incipient Cottolengo. I el 1939 neix la Congregació religiosa de Germanes Servidores de Jesús del Cottolengo del P. Alegre, que viuen la seva vocació d’entrega als pobres i malalts més necessitats, confiant-se a la Divina Providència.

El Cottolengo del P. Alegre acull malalts pobres i incurables que no tenen cabuda en altres hospitals. Se’ls atén amb assistència sanitària, teràpia ocupacional, formació cultural i religiosa, així com activitats de lleure. Religioses, malalts i col·laboradors formen així una família que viu confiada a l’amor de Déu.  El Cottolengo i totes les seves obres estan confiades a la Divina Providència i per això no s’accepten capitals permanents ni subvencions, sinó que es viu de donatius eventuals. La institució rep tot tipus d’ajuts econòmics, roba, aliments, llibres… que permeten que, dia a dia, pugui desenvolupar la seva tasca. Actualment la institució compta amb cases a 9 ciutats del món.”

Per cert, que el Cottolengo del Pare Alegre va tenir el recolzament decidit, clau per a la seva gènesi, del bisbe màrtir de Barcelona, Manuel Irurita, assassinat durant la persecució religiosa que es va desencadenar a casa nostra durant la guerra civil i sota el govern de l’Esquerra Republicana d’en Lluís Companys.

Pel Nadal vam ser testimonis del pessebre vivent del Cottolengo. Una meravella.

El missatge del Pare Alegre continua sent molt actual i encara avui dia ens diu que ens deixem de victimismes, de culpar als altres, i que ens dediquem amb cos i ànima als que més ho necessiten. Només així, i no pas amb ideologies excloents i fomentadores de la divisió entre germans, farem un món millor.

20140511-055542.jpg



Categories: Alma, Catalanes universales, Historia

Tags: , , , , , ,

1 comentario

  1. Las buenas personas, la gente buena, no tiene Nacionalidad. Tiene Humanidad.

Deja un comentario