El nacionalisme no va més enllà de l’espanyansroba i comença a perdre el debat de les idees.
«Espanyansroba, ensvolenaixafar, ensvolenresiduals, volemvotar… eeeehh uuuhhh … ho sento amics, ja no hi toco…»
El passat dissabte en Josep Maria Espinàs va escriure a El Periódico sobre Societat Civil Catalana. El vell escriptor comenta la frase «Espanya no ens roba, Espanya ens estima» que va pronunciar Josep Ramon Bosch a la presentació del Teatre Victòria. Espinàs s’entesta en l’espanyansroba, fa la ploraina del dèficit, i després treu el doble raser nacionalista:
«Ni aquesta plataforma ni cap altra està legitimada per parlar en nom d’Espanya, perquè aquesta representació no li ha estat atorgada ni per Castella ni per Extremadura ni per una centèsima part dels habitants d’Espanya».
Evidentment, Societat Civil Catalana manifesta el sentiment majoritari de tot Espanya, inclosa Catalunya, on ningú no té sentiment de «lladre». Tothom sap que les transfèrencies fiscals sempre es produeixen del més ric al més pobre. Londres no diu «lladre» al nord d’Anglaterra. Madrid, Balears i Navarra no diuen «lladres» a Extremadura o Andalusia. Barcelona no diu «lladres» a Lleida i les comarques gironines que xuclen la renda barcelonina. Sarrià i Pedralbes no diuen «lladres» a Les Corts, Ciutat Vella o Nou Barris. SCC manifesta -gràcies a Déu- els sentiments positius de solidaritat que predominen en els catalans de seny, molt preferibles als ressentiments victimistes del nacionalisme.
El que més sobta és que no hem llegit a Espinàs una reflexió similar sobre la representativitat de l’ANC i Òmnium. Potser per l’escriptor nacionalista les entitats subvencionades sí poden parlar en nom de Catalunya. Potser Espinàs, que col.loca els seus llibres a les escoles catalanes per indicació de la Generalitat, sí creu tenir dret a parlar en nom de Catalunya quan diu que «el tracte econòmic de Catalunya no és just».
Aquest és el nivell dels «intel.lectuals» nacionalistes?
Categories: Huid del nacionalismo, Mejor juntos
JOSÉ MARÍA ESPINÁS,
columnista de la seva,
hortelano de pimientos
idóneos para conserva.
Que dice quiero y no puedo
y a ver si esta vez se llega…,
y, si ve que pintan bastos,
se apresta a esconder la cuerda.
Admirador de foráneos
que piden independencia
y fustigador de autóctonos
con la cabeza bien puesta.
¡Ay, Jose María, espinas
que en el corazón molestan
a largas generaciones
de la catalana tierra!,
Que vuelvan a la tierra de sus antepasados, no les tratarán mejor , pero estarán con sus raíces y se sentirán aliviados. ¡A lo mejor!
Son un panda de caraduras.