Carles Cardó (1884-1958) pensaba que «reportaría disturbios horrorosos».
«A Catalunya, creuen que el fet d’ésser una nacionalitat li dóna dret absolut a l’autodeterminació, sense excloure dels termes d’opció la solució independentista. (…) El principi de les nacionalitats: ‘A cada nació, un estat’, està en franca bancarrota. (…) Nascut a Alemanya (…) traspassat a Itàlia (…) i copiat per molts pobles (…) ha pertorbat profundament Europa (…) Els problemes més greus que afligeixen l’Europa d’avui provenen de l’aplicació més o menys honrada d’aquest principi. (…) L’aplicació ultrancera del principi de les nacionalitats reportaria disturbis horrorosos. Caldria desfer tots els Estats actuals, muntar Estats nous sense tradició, sense hàbits de govern propi, sense sentit de convivència entre llurs components, i moltes vegades sense harmonia econòmica interna. Això suposaria encara -que no és poc suposar- que es pogués arribar a un acord en la definició de la nacionalitat i en la delimitació territorial de cadascuna d’elles».
(Carles Cardó: La paraula cristiana, vol.XXIII, enero 1936)
Dom Soler, mn. Joan Costa, mn. Joan Bada, mn. Tataret i la resta de capellans del Front Nacionalista: el nacionalisme genera problemes greus de convivència. Fugim-ne.
Categories: Alma, En el Butifarrèndum, Huid del nacionalismo, Pensando bien
NACIONALISMO SECTARIO,
BALDÓN ANTIHUMANITARIO.
Nacionalismo es negrura,
retroceso y opresion,
que entroniza la nación,
la lengua o la raza pura
cual única asignatura.
Quien sigue de buena gana
ese perverso ideario
es cómplice necesario
del mal que del mismo emana
en tiranía malsana.
La figura de Carles Cardó és imprescindible per conèixer el veritable catalanisme. Al finir la guerra civil s’adonà de l’horror del naiconalime català que ell mateix havia propugnat.