Sant Josep: un exemple contracultural d’humilitat i servei.
En la nostra societat de famosos de TV, l’alegre discreció de Sant Josep fa pensar. Quasi bé totes les famílies catalanes tenen un Josep o Pep a casa, i moltes es junten per celebrar el sant. Sant Josep és patró de l’Església i de tots els pares, puix que li va fer de pare a Jesús: Pare Putatiu, PP, Pepe. A escola, els nens fan un record manual pel seu pare, recordant el treball manual del fuster de Natzaret.
La devoció a Sant Josep ha donat molts fruits a Catalunya. No podem oblidar que la iniciativa de la construcció del temple expiatori de la Sagrada Família sorgí d’un laic barceloní, Josep Maria Bocabella, fundador de l’Associació de Devots de Sant Josep i de la revista El Propagador de la Devoción a San José.
«El sant fuster accepta el lloc humil en què l’ha posat la Providència, i treballa, no per força com a esclau, sinó amb gust i amor, com qui sap que amb el treball es perfecciona l’home.(…) El nostre poble per força ha de ser devot de sant Josep: treballar i pregar fou la llei de la seva vida, i aquesta mateixa llei forma com la substància de la vida del virginal Espòs de Maria. Déu vulgui que a l’influx d’aquesta dolça devoció el nostre poble es retorni, expel·lint de si les mentides i vicis que li han alterat el caràcter cristià, que era la seva honra més excel.lent». (Torras i Bages, Mes en honor del patriarca Sant Josep, patró de l’Església, 1894)
Feliç dia a tots els Joseps amics de Dolça Catalunya!
Categories: Alma
Deja una respuesta