La Fundació Jaume Bofill ha publicat l’anuari de l’estat de l’educació a Catalunya. La Gene també dirà que no és culpa seva?
L’anuari mostra uns resultats molt propers a la mitjana espanyola en quasi totes les variables. No haviem quedat que érem la Finlàndia de la Mediterrània? Què ha fet la Generalitat els darrers 35 anys amb les seves competències educatives? Ja ho sabem: principalment, imposar el català a tothom i ensenyar que «Catalunya és una nació». La resta no importava gaire, oi sr. Pujol? Es tractava de «fer país».
Unes dades significatives:
– Abandonament educatiu prematur: Total Espanya 25%, Catalunya 24%, UE-27 13%
– Despesa pública en educació (sobre PIB, 2010): Total Espanya 5%, Catalunya 4%, Europa 5,4%
Secessió? És clar, separació total: la Generalitat, ben lluny de les famílies catalanes. Touche pas mon enfant!
Categories: Huid del nacionalismo
I aix`ho diu la Fundació Bofill, que escombra cap a casa!. Compareu les dades de Pisa. En realitat més aviat hi som de entre els últims (dis d’Espanya) dels últims (Portugal, Grecia, Espanya…)
Y luego sale la Rigau, diciendo que el sistema no se toca porque es un «sistema de éxito»
Es curiosa la flexibilidad del significado del termino «éxito» para esta gente
Menuda rancia de tía esa Rigau… ¿éxito? Un éxito sería que esa gorrina se cambiase las bragas al menos una vez por década. Se quitas las bragas como los papeles de las magdalenas, dejándolas todas embarradas.