Avui és Santa Eulàlia, patrona de Barcelona.

Gosarà el nacionalisme recuperar l’històric estendard de Barcelona?

santa eulalai

El sarcòfag de Santa Eulàlia, a la cripta de la catedral, sota l’altar, és una de les joies ocultes de Barcelona. Sembla que el va fer el pisà Luppo di Francesco el 1339, convidat pel bisbe de Barcelona Ponç de Gualba. Els relleus del sarcòfag de marbre explican la història de Santa Eulàlia, sota la ferotge persecució de Dioclecià a Hispania durante el 304.

eulalia

Eulàlia era una jove de 13 anys i vivia a Sarrià. Es va presentar voluntàriament a les autoritats romanes, confessant la seva fe cristiana. Va ser flagelada, crucificada i cremada, però la neu inesperada va cobrir el seu cos virginal. Va ser enterrada a la catedral de Barcelona pel bisbe Frodoí, que trobà el seu sepulcre al segle IX. Des de llavors, el seu culte es va estendre per tota Espanya, juntament amb el de la seva homònima, santa Eulàlia de Mèrida.

Els defensors de Barcelona el 1714 no van fer servir la senyera, sinó el pendó de Santa Eulàlia que es veu a la imatge.

El recobrarà la Generalitat? Seria una prova de fidelitat a la història. A la veritable història. Però potser ara els sants no són adients per una ideologia que té per déu la “nació”… Millor la cubana.

Santa Eulàlia, patrona de Barcelona amb la Mare de Déu de la Mercè, protegiu vostra ciutat de la divisió i  que provoca el nacionalisme.

dolca



Categories: Alma, Arte dulce, Historia, Huid del nacionalismo

Tags: , , , , , , ,

2 comentarios

  1. Bona tarda:

    Existeixen serioses dubtes sobre la historicitat de Santa Eulàlia de Barcelona. La devoció a la Santa remuntaria a mitjan del segle VII en la Barcelona visigoda, però només s’aferma al segle X, després de la suposada troballa de las seves relíquies a la Basílica de Santa María del Mar, pel bisbe Frodoí.

    Àngel Fábrega Grau, va intentar desentranyar aquest enigma sense arribar a resultats concloents. No obstant això, la passió martirial de Santa Eulàlia de Barcelona, remuntada al fi del segle III, és idèntica a la de Santa Eulàlia de Mèrida del fi del segle III.

    La historicitat, devoció i popularitat de Santa Eulàlia de Mèrida, entre els cristians hispans d’època romana, està plenament confirmada, pel Pasionari hispànic de Prudenci al fi del segle IV.

    Emerita Augusta (l’actual Mèrida, a Extremadura), era la capital política i administrativa de tota la Dioecesis Hispaniarum i, per això, la devoció a Santa Eulàlia, des.del segle IV, va aconseguir una enorme difusió en tota la Hispania romana. Aquesta devoció “nacional” per la Santa esmentada va continuar en el Regne gotic i Al-Andalus mossàrab. Com és el cas d’altres martirs hispans d’època romana, com Sant Vicent , Sant Fruitós, Santa Rufina de Hispalis (Sevilla), i altres menys coneguts.

    Després de la invasió islàmica les relíquies de Santa Eulàlia de Mèrida van ser salvaguardades a Oviedo pels bisbes mossàrabs escapolits de l’antiga capital de la Hispania romana, ara sota la dominació musulmana.

    La devoció de Santa Eulàlia a Barcelona és potser una prova més de l’antiquíssima tradició hispànica de la capital catalana.

    Moltes felicitats avui a totes les Eulalias, Eulàlies, Eulàries, Làias, Olaias,i Olallas.

    Afectuosament.

  2. Pues aquí
    http://videos.lavanguardia.com/local/barcelona/20140212/54401064894/bandera-santa-eulalia-defensora-llibertat.html
    El Sr. Portabella explica la historia de la bandera de Santa Eulalia con algunos comentarios tendenciosos, a mi modo de ver.

Deja un comentario