Canvia el Barça els seus colors?

El blaugrana va minvant a mida que el nacionalisme del club va augmentant.

IMG_0027

“Nosaltres som Catalunya”

Potser és un altre cas de canvi de la història per acomodar-se a una ideologia. Perquè en Hans Gamper va escollir els colors del seu cantó suis, i no els de la meravellosa senyera?

Fa uns anys, quan el Barça va guanyar una final europea, en Jordi Pujol va dir que allò “havia significat una gran demostració de patriotisme”. Volia dir de nacionalisme, és clar, perquè el patriotisme té molt poc a veure amb el futbol. La pàtria no és una pilota, sinó una família, un paisatge, un ambient, uns olors i un sentiment natural molt vinculat a la infància i al deure de gratitut envers els pares. El nacionalisme, en canvi, és una ideologia que tot ho penetra de forma artificial, per dirigir racionalment les lleialtats de l’home cap a un sistema d’idees preestablert.

Quan recorrem aquest camí comprenem millor la tesi d’en Gregorio Morán: “el Barça és la ideologia de Catalunya“.

En aquest procés de conversió del Barça en un instrument ideològic d’expansió nacionalista, Jan Laporta va afegir una senyera a la samarreta de l’equip. Ja n’hi havia una a l’escut, però no era suficient. Després, en Sandro Rosell -no era nacionalista de jove- s’hi va sumar a les pressions, i el Barça va vestir la senyera com a segona equipació. Res a dir, si no fos perquè la sospita d’instrumentalització nacionalista ho envaeix tot.

Ara el FCB publica un llibre: Barça, el coratge dels campions. El blaugrana ha desaparegut completament. És el llibre de la segona equipació. Es un llibre de Catalunya. El Barça és Catalunya.

Dolça i reductiva Catalunya, en què t’ha convertit el nacionalisme…

DC Navidad



Categories: Huid del nacionalismo, Pujol & family

Tags: , , , , , , ,

3 comentarios

  1. ‘Había una vez, un circo que alegraba siempre el corazón … ‘. Si, aquest és l’esperit del Far$a, ara ja té el seu uniforme …

  2. Per cert la samarreta de la segona equipació és hortera i fa malbé la senyera. A veure quan triguen en afegir-hi un estel cubà.

  3. És normal, tots els totalitarismes han intentat apropiar-se poc a poc dels moments de lleure de la gent. No hi ha CAP altre club al món democràtic que cedeixi les seves instal-lacions per fer un acte feixista com el concert independentista del propassat estiu.

Deja un comentario