“Aixeco la meva petita i solitària veu”: poema d’una catalana a la Cadena Nacionalista.

Un autèntic sentiment de catalanitat que desemmascara el nacionalisme artificial.

COSTA EN SA RIERA. GERONA. ESPA„A.

Luz Larrosa el va escriure en català i castellà, per contribuir a un 11 de setembre del qual es va sentir exclosa. Nascuda i criada a Catalunya, ara viu a Madrid. “Ja no sé si sóc catalana, perquè no compleixo els estàndards necessaris segons aquells que defineixen qui és català”. Nogensmenys, “l’amor a la meva infància, a la meva família, als meus amics, als meus records de la terra en què vaig néixer i créixer és al meu cor, a recer d’idiomes, costums, folclore, banderes i ideologies. És senzillament el meu amor per la terra en què vaig néixer, sense que ningú no pugui qüestionar els meus drets, sense que ningú no em digui com haig de sentir-la, ni com haig d’estimar-la”.

Ja ho veuen: pur patriotisme natural, tan diferent de l’artificial nacionalisme impulsor de la “cadena humana”.

Aixeco la meva petita i solitària veu

Sé d’una cadena que va de nord a sud
creuant ciutats, barrancs i muntanyes.
No és cadena d’or, ni de ferro, ni d’acer, ni és muralla de maó.
Sé que és una cadena humana.
Està feta de carn i d’ossos, d’ulls i boques humanes,
de cors d’humans
que criden amb una sola veu,
amb l’enorme veu de milers d’homes i dones junts,
que plens d’orgull proclamen:
“Som nosaltres, és la nostra llengua,
són els nostres costums i aquesta és la nostra terra”.

Davant  d’aquesta cadena humana
plena i a  l’uníson,
aixeco la meva petita i solitària veu,
un fil de veu que sorgeix d’un cor perplex,
per a recordar-vos les paraules del poeta,
perquè si els vostres fills no són els vostres fills,
sinó que són els fills i les filles de l’anhel de la vida,
tampoc la terra és la vostra terra,
sinó que és soport  per a la vida per si mateixa.
La necessitem però no la posseïm,
com no es posseeix l’aire ni es camina sobre el mar,
encara que respirar mantingui la vida i el mar ens alimenti.

Davant aquesta cadena humana construïda per a segregar i separar
i posar a cadascú en un lloc diferenciant als uns dels altres,
aixeco la meva petita i solitària veu
com simple baula, com gra de sorra,
com solitària estrella sobre l’horitzó,
per a dir-vos que en el nostre breu pas per la vida,
siguis qui siguis, parlis com parlis i facis el que facis,
el nostre deure amb la terra és gaudir-la, cuidar-la i compartir-la.

Així que quan aneu a qualsevol racó del món
crideu i canteu en l’idioma que vulgueu,
balleu com més us agradi i feu el que més us plagui
segons els vostres costums.
Però no vingeu a dir-me que aquesta no és la meva terra tant com ho és la vostra.
Que jo no formo part del Nosaltres menys que qualsevol de vosaltres.
Que els meus ossos i la meva carn, els meus ulls i la meva boca i el meu cor
són tan diferents als vostres que no se’ns reconeix com a germans.

Per això et demano que trenquis la cadena
perquè les cadenes, encara que siguin humanes,
poden mostrar poca humanitat.
Per això et demano que trenquis la cadena
i em deixis viure sense qüestionar-me més
perquè, aquí i ara, hi cabem tots.

Luz Larrosa

dolca



Categories: Arte dulce, Huid del nacionalismo

Tags: ,

8 comentarios

  1. Vine a Barcelona por casualidad. Finalicé mis estudios y me propuse optar a una plaza en Aduanas sin prisa y sin pausa. Calculaba tres años de prepación y durante ese tiempo podía aprovechar apara conocer rincones de España.
    Un día cogí el tren hacia Barcelona. Llegué en junio de 1959. Después de informarme dónde recibir ayuda académica busqué ofertas para complementar el tiempo en servicios de tipo cultural. No era el más idóneo pero acepté uno relacioado con la enseñanza.
    Por casualidad conocí el pueblo de Gavá donde la mayoría de los niños en edad escolar no tenían opción a una plaza en un centro educativo.
    Mi cerebro entró en ebullición. Me olvidé del tema de las Aduanas y en pocos años llegué a escolarizar más de 1.200 niños y niñas.
    Podéis informaros en Fabook.
    La pregunta es: Hay motivos sificientes para considerarme CATALAN HONORIS CAUSA?
    Tengo hijos, nietos nacidos en Barcelona.
    Pido catalanidad para ellos y el derecho a descansar en paz en una tumba en el Parc Roques Blanques.
    EL PLANETA TIERRA ES MULTIPROPIEDAD DE TODOS

  2. Emocionant.., preciós… Felicitats i molters gràcis, Luz!

  3. si., la terra es de tots, a mi me la van pendre els mateixos que avui gobernan., literalmem amb ban engañar., i amb ban pendre el meu tros de terra., que avui esta ple de orts., al carrer de maladetta., quina vergoña., mai me la tornaran., i volen que comfiem amb ells , tranqueu las cadenas.,
    josep.,

  4. Precioso y lleno de sentimiento y de amor. Deberíamos ser capaces de devolverle la virginidad a ésta tierra que ella tanto ama y añora.

  5. Super! es muy triste lo que está pasando, un terrible ejemplo…

  6. Molt bonic felicitacions!!!!

    • Un estat nomes es una manera d’administrar-se. L’unic que vull es una administracio mes propera, eficient i que no treballi en contra. Parlar de fronteres es barrejar naps i cols. Que potser en creueu moltes de fronteres quan aneu a França o Andorra?
      I bons o mals catalans ho som tots pensem el que pensem. l’unic que demanem es fer el que deixideixi la majoria perque sera allo que fara infeliç a menys gent.
      Deixeu de fer-vos les victimes que ningu us ha fet ni us fara mai fora d’enlloc!

    • I la Gene, els consells comarcals, els ajuntaments… no són adminstració propera? Són eficients? no en tens prou? O vols que et robin més del 3%? Desgraciadament, les fronteres les estan posant els nacionalistes a dintre de Catalunya.
      En referència a que el que decideix la majoria és el que fa feliç a més gent… l’Estatut no el va votar ni el 35% dels catalans, i sembla que als polítics se la bufa. I en qualsevol cas, cap majoria no pot decidir matar ningú, fer-lo esclau, treure-li la seva identitat o els seus drets. Que és el que volen els nacionalistres: obligar-nos a renunciar a la nostar identitat catalana, i també espanyola.
      Els experts en fer-se la víctima són els nacionalsitses del Espanya ens roba, i tota aquesta baldufa

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

INFORMACIÓN BÁSICA SOBRE PROTECCIÓN DE DATOS:

  • Responsable: Dolça Catalunya
  • Finalidad: Gestión de suscripciones al blog y moderación de comentarios y el envío de boletines de noticias.
  • Legitimación: Consentimiento del interesado
  • Destinatarios: Los datos se comunicarán a Cloudflare Inc. (mejora rendimiento web; acogido a los acuerdos EU-U.S. Privacy Shield). No se comunicarán otros datos a terceros, salvo por una obligación legal.
  • Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos, como se explica en la información adicional.
  • Información adicional: Puede consultar la información detallada sobre la protección de datos en política de privacidad.