Advertencia de Fradera para manipuladores de 1714.

No fue lo que la Generalitat se empeña en hacernos creer.

Homenatge Octavi Pellisa

Escribe Josep M. Fradera, catedrático de Historia de la Universidad Pompeu Fabra, en El País, sobre el distorsionado 1714 lo siguiente:

“La Guerra de Sucesión a la Corona española no fue un conflicto entre Cataluña y España -ni entre Cataluña y Castilla-, sino entre dos propuestas dinásticas de alto nivel, la de los Borbones y los Habsburgo, ambas con sus aliados externos y sus partidarios dentro de la Monarquía hispánica. Aparte de rivalizar por el poder en Europa existía, además, el propósito de controlar el enorme legado de las posesiones americanas de los Habsburgo españoles.

Que se vayan enterando los manipuladores, mentirosos e intoxicadores a sueldo de la Generalitat.

dolca



Categories: Historia

Tags: , , , , , ,

5 comentarios

  1. El que reivindiquem els catalans l’11 de setembre de 1714, us agradi o no, es que varem defensar Barcelona després de mes dun any de setge davant Berwick durant la guerra de successió a la que et refereixes.

    Et recordo que varem caure en mans de Felip V i Catalunya va perdre la seva sobirania nacional i entre altres coses es va prohibir l’ús del català i les manifestacions culturals catalanes. Y els catalans varem convertir aquella derrota amb un simbol de tornar a recuperar algun dia les llibertats que es van perdre.

    Orgullosos dels “defensors de la terra”. Orgullosos de l’actitut dels catalans encapçalats per Rafel Casanova que va lluitar amb valentia, coratge i orgull.

    Aixó si es patriotisme senyors!

    • Anna, jo hagués sigut austracista el 1714, però hi ha fets que són els que són: gran part de Catalunya va ser felipista (Cervera, Berga…), no ens va anar gens malament els dos cents anys posteriors mercès a la modernització jurídica i administrativa…i no tinc ganes de tornar tres cents anys enrrere al bell mig del s. XXI!

      Per cert, aquestes suposades llibertats perdudes…no les vam recuperar, i amb escreix, fa 35 anys? I el resultat després de dècades de govern nacionalista? Seguim plorant i queixant-nos?

    • Anna, a veure si he entés bé:
      – “sobirania nacional”: en aquella època no existia aquest concepte. La sobirania era del Rei. Així no vam perdre la “sobirania nacional” perquè no la teniem. El concepte arriba a Catalunya amb… la Constitució espanyola de Càdis (1812).
      – “prohibir l’ús del català i manifestacions culturals catalanes”. Avui estan prohibides? No pots parlar en català? No pots ballar la sardana o fer cagar el Tió? Llavors, de què fas queixa?
      – “les llibertats que van perdre”. Quines eren? Potser si coneguessis les “llibertats” del s.XVIII no les voldires. Ara no pot fer lleis el Parlament? No tenim el dret català?
      – Quan parles de “catalans” et refereixes als nacionalistes d’avui? Als catalans que defensaven Barcelona o als catalans que l’assetjaven? Als de Cervera i Vic o als de Barcelona?
      – Quan parles de patriotisme, vols dir nacionalisme oi? Perquè aquella gent va derramar “gloriosament sa sanch y vida, per son Rey, son honor, per la patria y per la llibertat de tota Espanya”. Com deia el ban d’11 de setembre de 1714. Això sí és patriotisme, senyora!
      Bon Nadal, Anna!!

    • Sra. ANNA:

      Avans de donar lliçons d´historia de primaria de CAT, aprend la vritat de l´ HISTORIA de 1714. L´ignorancia es la fatalitat d´un poble.

      De totas maneras avui els catalans ja som lliures, no necesitem cap “mesias”, respecteu d´una santa vagada a la majoria de catalans que també som espanyols, europeus i oberts a tots.

      No ting res a celebrar amb vosté

      VISCA CATALUNYA LLIURE DE INDEPENDENCISTES i VISCA ESPANYA

  2. Jajajaja boníssim. Es que desde luego, aquests nacionalistes, no entenc quines ànsies tenen de canviar la historia… A vegades tinc la sensació de que aquesta colla de indepes, només persegueixen el poder per viure com a rajàs i encara robar mes. Realment hem ric per no plorar. Vaja tela!

Deja un comentario