Per què als indepes els agraden els “caganers”

Una relació amb tot el sentit.

caganer indepe

Una imatge ben acurada

El caganer és la figureta d´una persona amb els pantalons abaixats i fent caca. Originalment la figureta era un pagès amb faixa i barretina i alguns bromistes o descreguts la posaven mig amagada en un racó del pessebre. Era una manera de respectar les tradicions i alhora mostrar un cert punt rebel o descregut, com dient: “aquí al pesebre està passant una de grossa però jo passo i prefereixo anar a fer les meves necessitats”. Darrerament l´afecció als caganers ha crescut molt: n´hi ha de tota mena i fins i tot n´han sortit col-lecionistes.

Els nacionalistes volen convertir Catalunya en un gran pessebre. Amb magnifiques muntanyes de suro, impressionants arbres de paper, extenses planes de molse i magnífics rius d´alumini. Un paratge espectacular vist de lluny.

Però tot acostant-se, és fàcil veure que el pessebre és gairebé buit. El Nen Jesús, la Mare de DéuSant Josep són a un costat. No hi ha pastorets ni reis mags. Ningú que doni importància al que és realment important. Tot és molt maco per fora, però està mort per dintre. Sense vida, sense pols, sense alegría. Han anorreat allò que donava vida i sentit al país: els lligams afectius, la responsabilitat individual, el sentit trascendent de les coses, el dinamisme de la societat civil, l´ambició generosa de progrés i la vocació oberta i universal.

Al mateix temps, el pessebre s´ha anat omplint de caganers. De tots els àmbits i condicions. Amb tots els vestits i carotes. I ja no s´amaguen rere un arbre per cobrir les vergonyes, ans al contrari els trobem al bell mig dels camins i fins i tot al costat del portal. És el triomf de l´egoisme, la petitesa, la manca d´ambició, l´aïllament i el mal gust.

El nacionalisme està assecant Catalunya. Sota la seva influència de 30 anys no ha brollat un sol creador rellevant a la nostra terra. Verdaguer, Balmes, MaragallPlaDalí, Tàpies… són gegants universals de la Catalunya fecunda prenacionalista. El separatisme és la darrera fase del procès de descomposició vers una Catalunya plenament… caganera.

Molts catalans encara preferim els pastorets i els reis. De caganers…tururut!

P.S.: una notícia d’avui potser confirma allò que diem. Una empresa catalaníssima de Torroella de Montgrí ha fet un caganer amb la Mare de Déu de Montserrat. Això probablement els fa sentir plenament catalans. Més aviat demostra la vida descendent que estimula el nacionalisme.

dolca



Categories: Huid del nacionalismo

Tags: , , , , ,

1 comentario

  1. No lo sé. Pero entre los caganers de nadal; el tió (al que hay que dar de palos para que “cague” los regalos de navidad); las “claveguerem”, conectadas a la Generalitat (para que los “honorables” salgan corriendo inmediatamente después de proclamar l’Estat Català); los deseos de mandar a la “mierda” a Espanya; la afición “culé”, mes a mes que un “cul”; la música de “Els Pets”, etc, etc…….., está claro que, al margen de una intensa diarrea mental nacionalista, que nos afecta a todos, existe una manifiesta intención escatológica en el origen, desarrollo y fines del separatismo catalán.

Deja un comentario