Fill de Sallent, missioner, arquebisbe de Cuba, i recristianitzador de Catalunya.
Son pare volia que muntés una fàbrica, però ell desitjava ser cartoix. Als 22 anys entrà al seminari de Vich; va provar d’anar a la cartoixa de Montalegre, i una tormenta li ho va impedir. Va veure la seva vocació missionera. Arribat a Roma va provar d’ingressar als jesuites, però un fort dolor a la cama li va obligar a retornar a Espanya.
Essent rector de Viladrau, el seu bisbe va veure les seves qualitats missioneres i el va enviar arreu la comarca. El pare Antoni Maria no deixava de publicar llibres i fulletons per escampar la fe, i d’ensenyar el catecisme als nens. Però la regió estava en guerra entre liberals i carlins; va a anar a Canàries, on molt aviat li deien «el padrito».
Tan querido era que es patrono de Las Palmas. Le hicieron arzobispo de Cuba, donde sufrió atentados. La reina Isabel lo eligió por confesor, algo que San Antonio María tuvo como gran martirio por la vida casquivana de la monarca. Predicó por todas partes, fundo institutos misioneros. Donde el pasaba crecía la fe. El anarquista Jaume Brossa va resumir la seva vida: «Aquell que més odiem és el Pare Claret. Si no hagués existit, Catalunya hauria entés el missatge de la revolució. Amb els seus sermons recristianitzà tota Catalunya«.
Como tantos buenos, murió exiliado por el Gobierno progresista de España.
En Covadonga, en la cueva de la Santina, junto al sepulcro de Don Pelayo, hay una placa que dice así:
«El 28 de agosto de 1858, después de recorrer apostólicamente toda Asturias, San Antonio María Claret, peregrino de la Santina, celebró la Eucaristía en esta Santa Cueva».
A la cova on va començar la Reconquesta d’Espanya té memòria especial un català. Pero recuerde: espanyansodia.
Puix que al Cel ja heu aplegada
la collita que no mor
Oh Claret vostra sembrada
feu que arreli en cada cor.
No us demoreu, Senyor, en enviar-nos un altre Pare Claret.
Dolça i universal Catalunya…
Categories: Alma
Lo sorprendente es que todavía, a día de hoy, una calle de Barcelona (España) se denomine «carrer de Sant Antoni Maria Claret». Porque el Ayuntamiento de Barcelona es capaz de modificar el nombre. Sería simplemente «carrer d’Antoni Maria Claret» (sin el «Sant»).
No les des malas ideas, que estos son capaces de utilizar la Ley de Memoria Antidemocrática para cambiar el nombre de Claret por el de Lavrenti Beria.
Es el resentimiento, la revancha y la venganza que, con la Constitución y el corrupto Bipartidismo se sirve fría.
Gracias.