Bona festa, Mare de Déu!

Votos de villa y tierra, procesiones, congregaciones, cofradías, coplas populares, juramentos de reyes y profesiones… así fue nuestro pueblo afirmando la fe de los sencillos en que la Virgen María fue concebida sin pecado original. El rey Wamba (s.VII) ya se titulaba “Defensor de la Purísima Concepción de la Virgen María”; i Jaume el Conqueridor va ser ben fidel a la Mare de Déu Inmaculada.

El primer voto del que se guarda escritura original es el de Villalpando (Zamora), en 1466; però la fe ve de molt abans, i els vots es feien arreu d’Espanya, a tots els òrgans de govern, viles i universitats. La cofradía de la Inmaculada más antigua de España es la de Gerona, de 1330. El 1651 el Consell de Cent de Barcelona va fer vot de defensar la Immaculada Concepció de Santa Maria. 2 siglos después Roma proclamaba el dogma que toda España venía defendiendo desde hacía tantos años. En reconocimiento del adelanto español se alza hoy una bella columna con la Inmaculada en la Plaza de España de Roma.

El amor a la Virgen hizo que toda España tuviera por patrona a la Inmaculada desde 1644. También lo es de la Infantería española por un suceso acontecido en 1585 muy lejos de nuestra patria: el milagro de Empel, que le explicaremos en la próxima entrada, i que l’artista català Ferrer Dalmau va veure així:

Después del milagro de Empel, la Inmaculada, defendida por universidades, cabildos, gremios y doctores españoles desde el medievo, fue proclamada patrona de España. Els nostres poetes i artistes li van tenir especial devoció. I mossèn Cinto, potser més que cap altre:

CANT a la IMMACULADA.

Mn Cinto Verdaguer.

Oh Verge Immaculada,
per vostra Concepció,
d’Espanya Reina amada,
salvau vostra nació.

Concebuda sou, Maria,
és lo càntic celestial
que la terra al cel envia
com un himne triomfal;
Concebuda sou, Maria,
sens pecat original.

Vós, Maria, sou l’estrella
que guià Espanya al Nou Món,
la de l’alba hermosa i bella
de la glòria que se’ns pon.
Oh Maria, hermosa estrella,
resplendiu d’Espanya al front.

Quan sa Reina era Maria,
nostre regne era el més gran,
sa bandera el món cobria
des d’Amèrica a Lepant.
Si a regnar torna Maria,
ses grandeses tornaran.

Vós d’Espanya sou la glòria,
Vós lo Sol del Principat;
nostra pàtria i nostra història
Vós, oh Verge, ens ho heu donat:
tronos són de vostra glòria
Covadonga i Montserrat.

Patrimoni ets de Maria,
oh, d’Espanya, hermós país!
mes avui l’error hi nia
que et farà poble infeliç.
Oh!, xafau-li el cap, Maria,
que és la serp del paradís.

Salvau vostra nació, la terra de Maria. Un petó, Mare del Cel, i felicitats a totes les Conxites i Immes!

Dolça i mariana Catalunya…

Categories: Alma

Tags: España, Inmaculada Concepción, Jacinto Verdaguer