¿A qué esperamos para cambiar de vida?
Avui és divendres de Quaresma, tiempo de reconocer que no somos perfectos, de pedir perdón, de dar sentido al sufrimiento, de ver que la vida pasa y se llega la muerte, que un día rendiremos cuentas, que no somos nada. O potser ho som tot, perquè Deú es va fer home i va morir torturat a canvi de la nostra vida:
Necessito de la creu
com lo pobret de l’almoina;
si la porto amb Vós, Jesús,
com més amarga és més dolça;
sos assots me són clavells,
ses espines, brins de jonça.
Més m’estimo estar amb Vós
enfonsat en la deshonra,
més estar amb Vós en creu
que amb los mundans en carrossa.
Més vull estar, com sant Pau,
amb Vós en negra masmorra;
estar en lo fang com Job,
que sense Vós en la glòria.
Nosaltres també, Mossèn Cinto, ens estimem més estar amb el Senyor enfonsat en la deshonra que amb los mundans en carrossa. No hi defallim.
Sant divendres, dolços…
Categories: Alma
Gracias por recordarnos la belleza de esta poesía y la necesidad de la religión.
El gran Jacinto Verdaguer ayuda y mucho.
PRECIOSO POEMA
EL PODER DE LA PALABRA DE MOSSEN CINTO ES FASCINANTE
Y HACE QUE NUESTRA MIRADA SE DETENGA EN UNOS VALORES IMPERECEDEROS A PESAR DE TODO LO CIRCUNSTANCIAL QUE NOS ATOSIGA
Lo que se olvida es que en la cruz de al lado había un ladrón bueno. También uno malo, y como lo de este segundo parece ser lo hecho por Marlasca
https://twitter.com/VicenteTorres/status/1370257584557592577