Esto no lo pueden parar los CDRs.

Persó da duchs á Athenas y Comtes á Provensa,
y per bandera á Espanya da un tros del seu penó:
persò ni un peix se veya dintre la mar inmensa
sens dur al dors grabades les Barres d’Aragó.

Persò fou sempre l’astre d’Orient per les Espanyes:
ab una má hi posava de Gutenberg lo flam,
carrils-de-ferro ab l’altra; y, un fill de ses entranyes
fou qui primer va pendre per missatger lo llamp.- (…)

Per Barcelona Balmes deixá del Ter les ribes
com áliga novella quan aixecava’l vol:
en ella trau del marbre Campeny imatges vives,
y pasta en sa paleta Fortuny la llum del sol.

D’assí Roger de Lluria sortía, al vent de gloria
movent ses naus les ales com un esbart d’aucells;
jamay, jamay lluytaren sense cantar victoria;
sovint dugueren presos rosaris de vaixells.

Aquí Don Joan d’Austria les áncores aferra,
duhentli de Lepanto llorers: allí Colon,
tornant d’aquell viatje que duplicá la terra,
als peus dels Reys catòlichs feu rodolar un món. (…)

Lo teu present esplèndit es de nous temps aurora;
tot somiant fulleja lo llibre del passat;
treballa, pensa, lluyta, mes creu, espera y ora.
Qui enfonza ò alsa’ls pobles es Deu, que’ls ha creat.-

(Oda a Barcelona, de Jacinto Verdaguer)

Quemad, sabotead y destrozad, amigos nacionalistas; quien hunde o alza a los pueblos no sois vosotros.

Dolça i matinera Catalunya…

Categories: Arte dulce

Tags: Jacinto Verdaguer