El batlle del poble d’en Puigdemont es marca una sardana el 1964

Però no deia la Muriel que la sardana estava prohibida amb en Franco?

Sardana Porcioles Amer

Escolta Porcioles, i de tot això què en pensa el Motxo?

La Muriel Casals, nacionalista catalana de França, ens va deixar com a testament una bona plorada d’ensvolenaixafar:

“No ens hem refet del tot dels inconvenients d’haver estat colonitzats en certa manera per la cultura espanyola (…) imposada pels vencedors de la guerra (…) Se’ns negava la posibilitat de viure en català (…) Ballar sardanes va estar prohibit durant molt de temps”.

Avui veiem l’alcalde de Barcelona i fill il.lustre d’Amer, sr Porcioles, ballant el “galop de cortesia” amb el batlle d’Amer i la seva dona, al XXIVè Congrés Nacional de Sardanes. Era el 1964, i se suposa que el Ier Congrés es va fer l’any 1940; o sigui, des que va arribar en Franco. Però en Puigdemont, fill d’Amer, s’estima més dir ensvolenesborrar que dir la veritat.

No ens hem refet del tot dels inconvenients d’haver estat en certa manera colonitzats per la ideologia nacionalista catalana imposada pels poders de la Generalitat (…). Se’ns nega la possibilitat de viure en la llengua que ens vingui de gust. (…) Anar als toros està prohibit des de fa uns anys.

Dolça i enganyada Catalunya…

bastoncillo



Categories: Historia, Tradiciones

Tags: , , , , ,

4 comentarios

  1. Y también en la plaza de San Jaime, los domingos muchos excursionistas, al volver de la montaña nos pasábamos por allí para “echar” unas sardanas…

  2. Si ves la batalla en perspectiva, ves estos monstruos nacional socialistas en pleno siglo 21, estos monstruos estatales y luego ves paginas como esta, en contracorriente diciendo la verdad, toda mi admiracion, respeto para gente asi.

    Orgullo, respeto y dignidad, que valores mas dignos que esos?un abrazo hermanos desde barcelona! ESPAÑA!

  3. Y en Barcelona, concretamente en la Pza del Sol del barrio de Gracia, en la decada de los 50,los domingos por la tarde también se bailaban Sardanas

Deja un comentario