Els 2 genis de la poesia espanyola trobaven Déu en les dificultats.
SANTA TERESA (Jacinto Verdaguer)
Al verger se’n va Teresa,
al verger a collir flors;
per Aquell que tant estima
vol collir-ne un ram o dos.
Per terra plana no en troba,
ja n’agafa el camí rost.
Ja dóna una ensopegada,
se gira el peu en rodó:
-Jesús de l’ànima mia,
de Vós espero el socós.-
A la veu de sa estimada
lo bon Jesús no fa el sord;
rialler se li presenta
i li torna el peu a lloc.
-Grans mercès -li diu Teresa-,
rosamel del meu dolor.
Mes ¿per què em deixàveu caure
quan treballava per Vós?
-A mos amics així els pago.
-Per això en teniu tan pocs.
Dolça i forta Catalunya…
Categories: Alma, Arte dulce
Gracias, pero Verdaguer no interesa a los del tinglado nacionalista, ellos prefieren otras «cosas», cosas nuevas, de un tinte más «bruto».
Reblogueó esto en Crónicas de Murchante City.
es una anédocta verdadera de la santa, aunque yo la había oído relativa a un carro que se atascaba en el barro.
Santa Teresa de Jesús y mosén Cinto Verdaguer dos glorias de España que dan gloria a DIOS y a la Inmaculada Virgen María nuestra patrona.
Ya echaba yo de menos al mosén.
Gracias una vez más.