Verdaguer canta a Santa Teresa

Els 2 genis de la poesia espanyola trobaven Déu en les dificultats.

Santa Teresa de Ávila

SANTA TERESA (Jacinto Verdaguer)

Al verger se’n va Teresa,
al verger a collir flors;
per Aquell que tant estima
vol collir-ne un ram o dos.
Per terra plana no en troba,
ja n’agafa el camí rost.
Ja dóna una ensopegada,
se gira el peu en rodó:
-Jesús de l’ànima mia,
de Vós espero el socós.-
A la veu de sa estimada
lo bon Jesús no fa el sord;
rialler se li presenta
i li torna el peu a lloc.
-Grans mercès -li diu Teresa-,
rosamel del meu dolor.
Mes ¿per què em deixàveu caure
quan treballava per Vós?
-A mos amics així els pago.
-Per això en teniu tan pocs.

Dolça i forta Catalunya…

bastoncillo



Categories: Alma, Arte dulce

Tags: , , , , ,

5 comentarios

  1. Gracias, pero Verdaguer no interesa a los del tinglado nacionalista, ellos prefieren otras “cosas”, cosas nuevas, de un tinte más “bruto”.

  2. es una anédocta verdadera de la santa, aunque yo la había oído relativa a un carro que se atascaba en el barro.

  3. Santa Teresa de Jesús y mosén Cinto Verdaguer dos glorias de España que dan gloria a DIOS y a la Inmaculada Virgen María nuestra patrona.

  4. Ya echaba yo de menos al mosén.

    Gracias una vez más.

Deja un comentario