La veritat de l’11 de setembre que ens amaga el nacionalisme

En Romeva encarna tot lo contrari de l’esperit català de 1714.

1714 casanova

El 1698 i 1700 les potències europees es van reconciliar a costa d’Espanya: França firmava amb Anglaterra i Holanda un acord secret per repartir-se els nostres dominis. Però a Carles II li preocupava la unitat catòlica espanyola i va pensar que només França estava en condicions de garantir-la. Per això va escriure el seu testament (no tenia fills) deixant -amb llàgrimes als ulls- la corona espanyola a Felip d’Anjou: era la única defensa d’Espanya davant la cobdícia anglesa.

Va esclatar la guerra internacional: Austria, Anglaterra i Holanda contra França i Espanya. El sentiment dels catalans d’hostilitat envers els francesos era quasi bé unànim, i després de la 1ª acceptació del rei francés i les seves intromissions a les lleis paccionades va resorgir la lleialtat a la monarquia austracista, molt propera a l’esperit medieval espanyol.

El sentit espanyol dels idelas pels quals lluitaven els darrers defensors de Catalunya queda reflectit en la exhortació dirigida a tot el poble barceloní com a última proclama, després d’un any de bloqueig i 4 de setge:

1714 casanova

“Ara ojats: Se fa saber a tots generalment, de part dels tres Excms. Comuns, pres lo parer dels senyors de la Junta de Govern, persones associades, nobles, ciutadans i oficials de guerra que, separadament, estan impedint lo internar-se los enemics en la ciutat; atès que la deplorable infelicitat d’esta ciutat , en qui avui resideix la llibertat de tot lo Principat i de tota Espanya, està exposada a l’últim extrem de subjectar-se a una entera esclavitud; notifiquen, amonesten i exhorten, representant Pares de la Pàtria que s’afligeixen de la desgràcia irreparable que amenaça lo furor i injust encono de les armes galohispanes, feta seria reflexió de l’estat en què los enemics del Rei Nostre Senyor, de nostra llibertat i Pàtria, estan apostats ocupant totes les bretxes, Cortadures, Baluarts del Portal Nou, Santa clara, Llevant i Santa Eulàlia. Se fa saber que si luego, immediatament d’oït lo present pregó, tots los naturals, habitants i demés gents hàbils per a les armes, no es presenten a les Places de Jonqueres, Born i Plaça de Palacio, a fi de que, unidament amb tots los senyors que representen los Comuns, se poden retxassar los enemics, fent lo últim esforç, esperant que Déu misericordiós millorarà la sort.

Se fa també a saber que, essent l’esclavitut certa i forçosa, en obligació de sos empleus, expliquen, declaren i protesten als presents i donen testimoni als venidors de què han executat les últimes exhortacions i esforços, protestant de tots los mals, ruïnes i desolacions que sobrevinguessen a nostra comuna i afligida pàtria i extermini de tots los honors i privilegis, quedant esclaus ab los demés enganyats espanyols i tots en esclavitut del domini francès; però amb tot se confia que tots, com verdaders fills de la Pàtria, amants de la llibertat, acudiran als llocs senyalats, a fi de derramar gloriosament sa sang i vida per son Rei, per son honor, per la Pàtria i per la llibertat de tot Espanya.

I finalment los diuen i fan a saber que si després d’una hora de publicat lo present pregó no compareixen gent suficient per executar la ideada empresa, és forçós, precís i necessari fer llamada i demanar capitulació als enemics antes de venir la nit, per no exposar a la més lamentable ruïna esta ciutat; per no exposar-la a un saco general, profanació dels sants temples i sacrifici de les dones, nois i persones religioses; i perquè a tots sia generalment notori se mana que ab veu alta, clara i intel·ligible sia publicat per tots los carrers de la present ciutat. Donat en la Casa de l’Excma. Ciutat, resident al Portal de Sant Antoni, presents els dits Senyors Excms. I persones associades, a 11 de setembre, a les 3 de la tarda, de 1714″.

Llibertat, Rei, Déu, Pàtria, honor, Espanya: els valors dels catalans de 1714, agradin o no. Caprici, poder, egoisme, idolatria de lanació, odi, divisió, barroerisme: els valors del nacionalisme de 2015 contra el qual ens toca resistir avui.

Dolça i resistent Catalunya…

bastoncillo



Categories: Historia, Huid del nacionalismo, Mejor juntos

Tags: , , , ,

3 comentarios

  1. Si algún día visito bcn pienso pegar una copia plastificada de ese texto en la fachada de la gencat…con 2 oones jeje
    Ayyyyyyy cuánto daño habéis hecho, mr ansar, mr gonzález & mr zapatero dejando a su libre albedrío a la colla traidora

  2. Este texto tiene mucha más importancia de la que hasta ahora se le viene dando.

    Les animo a buscar la palabra “Catalunya” en él. No la encontrarán.

    España se menciona 2 veces, espanyols 1, Principat 1 y patria (“la nostra comuna i afligida patria”) se utiliza 5 veces.

    En un documento de esta relevancia, escrito desde la presión del tiempo y de la historia, esto es lo que los defensores de Barcelona quisieron transmitirnos.

    Que cada uno extraiga sus propias conclusiones.

Deja un comentario