La veritat de l’11 de setembre que ens amaga el nacionalisme

En Romeva encarna tot lo contrari de l’esperit català de 1714.

1714 casanova

El 1698 i 1700 les potències europees es van reconciliar a costa d’Espanya: França firmava amb Anglaterra i Holanda un acord secret per repartir-se els nostres dominis. Però a Carles II li preocupava la unitat catòlica espanyola i va pensar que només França estava en condicions de garantir-la. Per això va escriure el seu testament (no tenia fills) deixant -amb llàgrimes als ulls- la corona espanyola a Felip d’Anjou: era la única defensa d’Espanya davant la cobdícia anglesa.

Va esclatar la guerra internacional: Austria, Anglaterra i Holanda contra França i Espanya. El sentiment dels catalans d’hostilitat envers els francesos era quasi bé unànim, i després de la 1ª acceptació del rei francés i les seves intromissions a les lleis paccionades va resorgir la lleialtat a la monarquia austracista, molt propera a l’esperit medieval espanyol.

El sentit espanyol dels idelas pels quals lluitaven els darrers defensors de Catalunya queda reflectit en la exhortació dirigida a tot el poble barceloní com a última proclama, després d’un any de bloqueig i 4 de setge:

1714 casanova

«Ara ojats: Se fa saber a tots generalment, de part dels tres Excms. Comuns, pres lo parer dels senyors de la Junta de Govern, persones associades, nobles, ciutadans i oficials de guerra que, separadament, estan impedint lo internar-se los enemics en la ciutat; atès que la deplorable infelicitat d’esta ciutat , en qui avui resideix la llibertat de tot lo Principat i de tota Espanya, està exposada a l’últim extrem de subjectar-se a una entera esclavitud; notifiquen, amonesten i exhorten, representant Pares de la Pàtria que s’afligeixen de la desgràcia irreparable que amenaça lo furor i injust encono de les armes galohispanes, feta seria reflexió de l’estat en què los enemics del Rei Nostre Senyor, de nostra llibertat i Pàtria, estan apostats ocupant totes les bretxes, Cortadures, Baluarts del Portal Nou, Santa clara, Llevant i Santa Eulàlia. Se fa saber que si luego, immediatament d’oït lo present pregó, tots los naturals, habitants i demés gents hàbils per a les armes, no es presenten a les Places de Jonqueres, Born i Plaça de Palacio, a fi de que, unidament amb tots los senyors que representen los Comuns, se poden retxassar los enemics, fent lo últim esforç, esperant que Déu misericordiós millorarà la sort.

Se fa també a saber que, essent l’esclavitut certa i forçosa, en obligació de sos empleus, expliquen, declaren i protesten als presents i donen testimoni als venidors de què han executat les últimes exhortacions i esforços, protestant de tots los mals, ruïnes i desolacions que sobrevinguessen a nostra comuna i afligida pàtria i extermini de tots los honors i privilegis, quedant esclaus ab los demés enganyats espanyols i tots en esclavitut del domini francès; però amb tot se confia que tots, com verdaders fills de la Pàtria, amants de la llibertat, acudiran als llocs senyalats, a fi de derramar gloriosament sa sang i vida per son Rei, per son honor, per la Pàtria i per la llibertat de tot Espanya.

I finalment los diuen i fan a saber que si després d’una hora de publicat lo present pregó no compareixen gent suficient per executar la ideada empresa, és forçós, precís i necessari fer llamada i demanar capitulació als enemics antes de venir la nit, per no exposar a la més lamentable ruïna esta ciutat; per no exposar-la a un saco general, profanació dels sants temples i sacrifici de les dones, nois i persones religioses; i perquè a tots sia generalment notori se mana que ab veu alta, clara i intel·ligible sia publicat per tots los carrers de la present ciutat. Donat en la Casa de l’Excma. Ciutat, resident al Portal de Sant Antoni, presents els dits Senyors Excms. I persones associades, a 11 de setembre, a les 3 de la tarda, de 1714″.

Llibertat, Rei, Déu, Pàtria, honor, Espanya: els valors dels catalans de 1714, agradin o no. Caprici, poder, egoisme, idolatria de lanació, odi, divisió, barroerisme: els valors del nacionalisme de 2015 contra el qual ens toca resistir avui.

Dolça i resistent Catalunya…

bastoncillo



Categories: Historia, Huid del nacionalismo, Mejor juntos

Tags: , , , ,

3 comentarios

  1. Si algún día visito bcn pienso pegar una copia plastificada de ese texto en la fachada de la gencat…con 2 oones jeje
    Ayyyyyyy cuánto daño habéis hecho, mr ansar, mr gonzález & mr zapatero dejando a su libre albedrío a la colla traidora

  2. Este texto tiene mucha más importancia de la que hasta ahora se le viene dando.

    Les animo a buscar la palabra «Catalunya» en él. No la encontrarán.

    España se menciona 2 veces, espanyols 1, Principat 1 y patria («la nostra comuna i afligida patria») se utiliza 5 veces.

    En un documento de esta relevancia, escrito desde la presión del tiempo y de la historia, esto es lo que los defensores de Barcelona quisieron transmitirnos.

    Que cada uno extraiga sus propias conclusiones.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

INFORMACIÓN BÁSICA SOBRE PROTECCIÓN DE DATOS:

  • Responsable: Dolça Catalunya
  • Finalidad: Gestión de suscripciones al blog y moderación de comentarios y el envío de boletines de noticias.
  • Legitimación: Consentimiento del interesado
  • Destinatarios: Los datos se comunicarán a Cloudflare Inc. (mejora rendimiento web; acogido a los acuerdos EU-U.S. Privacy Shield). No se comunicarán otros datos a terceros, salvo por una obligación legal.
  • Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos, como se explica en la información adicional.
  • Información adicional: Puede consultar la información detallada sobre la protección de datos en política de privacidad.