Octavi Piulats, filòsof d’esquerres: el 9N és “una espècie de cop d’estat” com el 18 Brumari.

El “prusés” no té garanties democràtiques i pot afectar la pau.

Octavi Piulats

El professor de filosofia, retirat aquests dies a Montserrat, escriu 3 cartes a un amic alemany del moviment alternatiu, explicant-li lo que passa a Catalunya. Hi ha arguments discutibles, però cal dir que les cartes demostren una admirable llibertat enfront el monolitisme nacionalista, i un gran encert en moltes anàlisis. Per exemple:

Creació del relat nacionalista:

“El partit de Jordi Pujol –Convergència i Unió– que durant més de 20 anys va governar Catalunya, amb un Estatut d’àmplies competències, va començar per modelar una nova educació primària i secundària prioritzant l’idioma català amb la tesi de la immersió cultural. Aquesta tesi afirmava que el català era l’idioma vehicular pel desenvolupament educacional i al costat d’ell es va vehicular així mateix un patró ideològic—històric des del criteri nacionalista. Al mateix temps el govern nacionalista va anar creant: estructures d’Estat; mitjans de comunicació propis; i altres estructures en comerç, recerca i sanitat. Allò fonamental resideix en el fet que va elaborar un relat històric i ideològic sobre l’essència del poble català i sobretot de la seva relació amb [la resta d’] Espanya i una valoració no gaire positiva del que era Espanya i els seus pobles. Aquest relat, en l’àmbit històric (fins i tot en còmics), interpretava la història recent presentant a Espanya com un problema més que com a solució de futur.(…)

Però certament el relat era parcial i incomplet, perquè faltaven els arguments oposats. (…)”

Dogmes i sentiments negatius del nacionalisme:

“Tots aquests arguments esbiaixats van anar creant –als últims anys i en les noves generacions– un clar RESSENTIMENT cap allò espanyol i també una certa INDIGNACIÓ; i no només cap als governs espanyols, sinó també cap a alguns dels pobles d’Espanya: es va contemplar a andalusos i extremenys com a gent que vivia a costa de Catalunya –la qual cosa és molt incerta– i es va contemplar als valencians –especialment la part no catalanista– com a desafectes a la cultura catalana. (…)

En aquests últims 25 anys, doncs, aquest relat com que no tenia arguments oposats, ha anat calant unilateralment en la població catalana i ara una gran part d’allò esmentat ja són dogmes establerts i judicis a priori; el que ha abonat l’evolució cap al separatisme. (…)

Els catalans ja no són simpàtics i estan obsessionats amb el seu tema particular que és el DIFERENCIAR-SE dels pobles d’Espanya i auto-afirmar la seva IDIOSINCRÀSIA”.

ANC, aparell del règim nacionalista:

“La distinció que els membres d’aquest moviment [ANC+Òmium] duen a terme entre l’Estat espanyol –com a font de tots els mals– i l’Estat català –com a ideal de tots els béns presents i futurs– és IL·LUSÒRIA, ja que ambdues castes polítiques es troben compromeses en el mateix projecte”.

Cap al nacionalisme excloent:

“Les posicions nacionalistes/independentistes caminen ja cap al nacionalisme exclusiu, per molts emigrants que s’adhereixin al procés. A causa del ressentiment històric, la interpretació esbiaixada de la història i, a causa de la propaganda, la falta d’arguments oposats, llavors s’afirmen ja els valors de supèrbia, de superioritat intel·lectual enfront dels qui es consideren espanyols, i el menyspreu cap a ells”.

9N i DUI: cop d’estat i perill per la pau:
“La Consulta Participativa; que no té validesa jurídica ni garanties democràtiques d’execució. És interessant recordar en quina data es col·loca, el 9 de NOVEMBRE que coincideix amb la data mítica del 18 de Brumari en el calendari revolucionari francès. És la data en què, en 1799, Napoleó –el futur emperador dictador i responsable de milions de morts i guerres a Europa– va coaccionar per la força, de manifestacions del populatxo i d’alguns militars seus, als diputats de l’Assemblea (…) Aquest va ser el principi de la fi de la pau a França. (…) Mutandis mutandi, l’estratègia de Mas i Junqueras –a llarg termini– era una espècie de cop d’estat; és a dir: la declaració unilateral d’independència, la famosa DUI; que repeteixen els independentistes fanàtics com un mantra tibetà”.
És reconfortant veure com no tothom a l’esquerra alternativa s’ha empassat la martingala nacionalista. Moltes gràcies, senyor Piulats, per la seva llibertat i claredat de pensament.
bastoncillo

 



Categories: En el Butifarrèndum, Huid del nacionalismo, Pensando bien

Tags: , , , ,

6 comentarios

  1. Lo q dice es lo q te dicen… cuando hablas en serio con alguno de ellos q no es tan carota y mentiroso…como la mayoría…o casi la totalidad…no obstante el sigue queriendo la separación de España y de los Españoles…y dentro de nada de Europa y un poquito mas tarde del mundo mundial…porque su naturaleza primaria es individualista…poco solidaria además de tener poco amor a sus semejante…
    Por eso no hay nada q hacer…podras dialogar…pero siempre se tiene q ceder con ellos…para la gente así siempre seras un forastero, un adversario… difícilmente un compañero y menos un amigo…si no eres de su clan…y creo q siempre con cierto recelo…
    Y…no hay nada q hacer es de nacimiento …ya se sabe quien.nace así es así y nunca deja de ser así.

    .

  2. Es muy explicativo, 1 se busca un enemigo, ( el español. el castellano, el extremeño, etc ), 2 se busca una razón para que la gente que solo se siente catalana odie a los otros, cultura, agravios, persecución, idioma, y lo más importante el robo histórico que impide el desarrollo del pueblo CATALAN, 3 se busca que el pueblo pase de reclamar a las ELITES en a calle a que se reclame en la calle el derecho de un pueblo a la soberanía a travÉs de unas leyes hostÓricas, o de un proceso de recuperación de la soberanÍa perdida, 4 se negocia entre los lideres de las organizaciones políticas, sociales culturales, en mesas de trabajo con dinero público, ese dinero va a parar a esas organizaciones por lo tanto van a esos lideres. 5 el proceso se articula con los grupos idénticos en la zona no catalana, se busca los afines teniendo en cuenta que son los mismos que los que están en la zona catalana, 6 UNA VEZ QUE LOS QUE GOBIERNAN EN EL CONGRESO TIENEN LAS MAYORÍAS NECESARIAS SE LLENAN A LOS ACUERDOS NEGOCIANDO EL TROZO DE PASTEL QUE SE COMERÁN Y COMO SE VENDE A LA CIUDADANIA

  3. Gràcies per fer-vos ressò.

    He llegit la primera carta i, per destacar un aspecte, trobo molt encertat recordar a Carnèades, el filòsof grec que reclamà la necessitat de contemplar les qüestions des de totes les posicions (des dels aspectes positius com dels negatius), per poder establir una entesa. Malauradament, el procés sobiranista està fent només una lectura de la relació amb la resta d’Espanya: la pitjor de les possibles i, alhora, una de l’Estat exclusiu català com a remei de tots els problemes, el que és d’una ingenuïtat enorme. Però, funciona… L’acció de l’espanyolisme, juntament amb Goebbels, crec que ajuden a explicar-ho.

    Felicitats, Dolça Catalunya, per difondre aquestes reflexions tan necessàries.

  4. Estos escritos habría que enviarlos a los del PSC e ICV.

    Aunque iban a servir para poco,el PSC pidiendo en el parlamento que se retire de los presupuestos la asignación para que se pueda estudiar español en Cataluña, ya verá el PSOE lo que hace.

  5. Daran covertura informativa, a las cartas de este filosofo retirado, en los medios nazis del regimen secesionista?????

  6. Muy lúcida descripción!

Deja un comentario