S’acaben els mossens nacionalistes?

El temps de la politització de l’Església a Catalunya està passant.

 romà casanova

Poques regions europees van tenir més sants al segle XIX que Catalunya. La 1ª meitat del segle XX el seminari de Vic va ser el més ple d’Espanya. Però va arribar el nacionalisme, una ideologia basada en sentiments negatius que va catalitzar la secularització de Catalunya. Molts preveres van canviar Déu per “Catalunya”. El vigor espiritual de Montserrat es va enfonsar en abraçar el nacionalisme; avui dom Josep M. Soler fa bolos predicant aquesta ideologia, i fins i tot un ex-mojo demana que el monestir s’independitzi del Vaticà. Bisbes com Deig, Camprodon o Carrera van presidir -i animar- l’enfosament espiritual dels fidels catalans; avui encara el bisbe Xavier Novell diu que Catalunya està “ocupada i “oprimida”. Molts mossens van predicar la llengua en lloc de la Paraula; Xirinachs o Armengol són casos quasi de psiquiatra que van fer molt de mal als cristians senzills. Alguns d’aquests religiosos, com Rigol, Carod o Colom, van canviar la vida consagrada pel nacionalisme; l’ídol havia guanyat. Gran part de l’Església a Catalunya es deixava utilitzar per la ideologia més destructiva del segle XX.

Resultat? Secularització paorosa de Catalunya. I sembla que el malson no s’acaba, perquè avui encara tenim un front eclesiàstic nacionalista: Joan Costa, Joan Bada, Novell, Xammar, Ballarín, dom Soler, Oriol Domingo… Els bisbes actuals, més pastors però encara molt afectats per la ideologia que domina els mitjans, han republicat la pastoral política que Pujol va dictar els seus predecessors als anys 80.

Però les coses estan canviant. Joan Pau II, el papa que va fer plorar la Ferrusola perquè “no ens entèn”, va deixar clar que “el nacionalisme és la degeneració del patriotisme”. El magisteri de l’Església no s’empassa l’invent nacionalista del “dret a decidir”. El nunci va desautoritzar les expressions separatistes de l’abat de Montserrat. El portaveu del Vaticà va tallar les impertinències nacionalistes de la Mòniquatrecentsmil Terribas. El papa Francesc ha dit que la secessió catalana hay que tomarla con muchas pinzas. I la majoria dels mossens joves han decidit entregar la seva vida a Déu, no a l’ídol nacionalista.

El passat dia 24 trobabem un bell exemple al full dominical de la diòcesi de Vic. El místic bisbe Casanova té difícil controlar les restes del front nacionalista que queden a la seva diòcesi, i de tant en quant apareixen cubanes penjades a campanars, com ara a Monistrol de Calders. Però les coses van canviant. El bisbe Casanova, citant Sant Antoni Maria Claret, té molt clar que els protagonistes de la nova evangelització no han de fer política, sinó procurar únicament la glòria de Déu:

“Un home encés de caritat que cala foc arreu on passa; que desitja eficaçment i procura per tots els mitjans d’encendre tothom amb el foc de l’amor diví. Res no el fa enrere; frueix en les privacions; aborda els treballs; abraça els sacrificis; es complau en les calúmnies i s’alegra en els turments. Només pensa com seguirà i imitarà Jesucrist a pregar, a treballar, a sofrir i a procurar sempre i únicament la major glòria de Déu i la salvació de les ànimes”.

Quina esperançadora lliçó del bisbe Casanova!. S’acaba el nacionalcatalanisme. Arriba el temps de superar els polítics nacionalistes amb sotana. Fugim del nacionalisme i dels seus ídols, i revifem la nostra vida espiritual. Obrim les finestres i que entri aire fresc a la nostra dolça Catalunya.

bastoncillo



Categories: Alma, Huid del nacionalismo, Pensando bien

Tags: , , , , , , , , , , ,

6 comentarios

  1. El abad de Montserrat, tan amigo de Pujol, dónde está ahora? ¿Dónde están sus declaraciones? ¿Públicamente lo ha llamado para decirle que tiene que ir a confesar que ha robado y ha ayudado a sus hijos y a su mujer a robar, a extorsionar y a denigrar a los empresarios? ? ¿O tal vez también algunos dineritos han ido a Montserrat para hacer mejoras y por eso está tan callado?

  2. Y continuan con la “internalizacion del prusés”. https://twitter.com/BodilCeballos

  3. Bona tarda:

    El bilingüisme palès i el tarannà universal de la societat catalana és el resultat de l’amor dels nostres ancestres per Espanya i el catolicisme, des de molts segles i generacions enrera.

    És clar que l’església ha de predicar la veritat amb l’amor i no en l’odi.

    La cultura catalana és compatible amb la pluralitat d’Espanya, i es fa en català i en castellà des de sempre i amb naturalitat.

    Al meu parer, si s’insisteix en l’odi dels nacionalistes als arrels compartits amb la resta dels espanyols, la cultura catalana, aïllada i empobrida socialment no serà res.

    Salutations a tothom.

  4. El papa los pondrá en su sitio, a estos fachas con sotana. ..

  5. Como católica agradezco mucho las palabras del Obisto de Vic Mn. Casanova.

Deja un comentario