Gràcies i cuida’ns. T’estimem!
«Posada entre dos reialmes que la tenen per mare, entre Aragó que viu abraçat amb son Pilar miraculós, i Catalunya que es sent créixer a l’ombra sagrada de Montserrat, tu devies ser la ciutat de Maria per excelència. Canta, doncs a Maria; parla a aquesta ingrata nació que fou en altre temps son patrimoni. Recorda als de la part d’allà de l’Ebre que als peus de la Verge de Covadonga començà la reconquesta d’Espanya; recorda als de part d’ací que prop del Montgrony y de Santa Maria de Ripoll principià la reconquesta de Catalunya. Recorda a uns i altres que la caravel.la amb que Colom volà a trovar el Nou Món de que adés hem perdut la darrera engruna, es deia Santa Maria. Digues als qui treballen per la regeneració de la pàtria, que per refer una cosa no hi ha com aquell que l’ha feta, i al Déu que feia l’Espanya i que l’aixecà un dia a tanta glòria, la Verge Maria el té en sos braços» (Jacinto Verdaguer, discurs inaugural Jocs Florals de Lleida, 1891)
Visca la Mare de Déu!
Viva la Madre de Dios y VIVA CRISTO REY!!
Precioso, pero ese ‘amb’ –no deseado, pero adoptado por votación– y ese ‘Colom’ que no creo que los empleara Verdaguer, para mí, lo enturbia algo, Pero el sentimiento general, que es lo que importa, es de lo más hermoso.
¡Qué bello! Me ha emocionado, como aragonés que quiere y valora de corazón a los catalanes de seny y como musulmán que considera a la Santa Virgen María como la «Madre de Todos los Profetas».
Ya Mariamu ‘alaiki salam.