Jesús s’ha quedat aquí per estar amb nosaltres.
De temor i d’amor tremolo, Jesús meu.
Com ha de cabre en mi la magnitud de Déu?
Com es podrà avenir vostra esplendent bellesa
amb les tares d’un cor que és argila i vilesa?
Almenys, abans d’entrar-hi, dirigiu-li aquell mot
que de lluny els malalts sanejava del tot;
i després, no trigueu, veniu-hi, Font de Vida,
que fa temps que us espera mon ànima i us crida.
(Joaquim Ruyra, 10 de maig de 1934)
Categories: Alma
Tal vez por escribir esto, le arrebataron todos sus bienes durante la Guerra Incivil, (gobernando en Cataluña quien gobernaba, por sí a alguien se le olvida). Y luego de la Guerra Incivil, murió muy anciano, y olvidado o ninguneado por los vencedores. El destino de los buenos españoles: «Una de las dos Españas ha de helarte el corazón». Como fue el destino de Melchor Rodríguez, de Besteiro, de Unamuno, de Ortega y Gasset, de Marañón, de Alaya, republicanos y demócratas honestos, como lo fue el de otros, derechistas que salvaron a izquierdistas, y que el vencedor silenció porque la misma altura moral de ellos disminuía la propia. Birmarck dijo que España era el país más fuerte del mundo, porque llevaba siglos intentándolo contra sí misma y nunca lo había conseguido.