Consumint «Catalunya». Una visió ecològica sobre com «laindependència» mata les comunitats catalanes.

El nacionalisme consumeix la vida comunitària catalana.

comunidad

Les nostres comunitats, tan vives a l’any mític de 1714, han estat atomitzades i després ajuntades en una «nació» fictícia projectada pels polítics. La vida cívica s’ha desvinculat de la cultura real, amb la voluntat d’imposar una cultura uniforme als catalans. Les economies locals s’han sotmès a l’economia gegantina i centralitzada de la»nació», i s’ha fet burla de la seva frugalitat. Aquestes agressions contra la vida de les comunitats s’han volgut justificar i protegir sota la idea de «llibertat nacional», i s’han emparat en un procés públic de nacionalisme. Però aquesta «llibertat» no és la de la vida comunitària, sinó la d’un moviment polític que oblida les diferències locals, estimula l’individualisme, s’obsessiona amb el «qui som», i destrueix les comunitats catalanes.

La llibertat no és «laindependència». Més aviat és sinònim d’interdependència i d’autosuficiència personal i local. Si avui les terres catalanes no són lliures no es deu a la seva espanyolitat, sinó a la seva submissió a un sistema moral i material que destrueix la vida viva del país. La Generalitat i les administracions que en depenen estan destruint tota autodeterminació local, reduïnt-la a les polítiques d’ajuntaments dirigits pel sentir de Barcelona, i no pas per la vida del país. Per «fer país» s’ha destruit la capacitat de produir el propi menjar, de treballar al lloc de naixement, de relacionar-se amb la natura local. A comarques proliferen els parcs industrials i els poliesportius que ens prometen riquesa i benestar. Però aquesta «armonització» amb la vida desvinculada de la ciutat, tan lluny de les petites armonies locals entre els veïns i la terra, ha desfet els lligams vitals de la vida catalana. Els ideòlegs nacionalistes actuen com si Catalunya fos uniforme i formable segons els seus desitjos; han perdut la generositat envers la diversitat local. Planifiquen polítiques que no tenen res a veure amb l’autosuficiència local de les comunitats catalanes. Això està destruint l’autodeterminació de Catalunya.

La idea de la «Catalunya nacional» no té sentit separada de les comunitats locals i de la vocació hispànica de la seva cultura. El veritable patriota s’estima la seva contrada i té lligams d’amistat amb els veïns, la terra que li és propera i la trascendència. Tot i que és instintivament antinacionalista, cerca la secessió. La secessió econòmica i moral: vol apartar-se  d’una economia que les explota, i d’una ideologia que les asseca espiritualment. La nacionalitat no és allò que han inventat els polítics; és el lloc de naixement, les granjes, els camps, el barri, la generositat i l’amor de les famílies al voltant de la taula.

huerto

El PIB i el full de resultats de les empreses no tenen cap significat com mesura de la prosperitat o la salut del país. El que volem és morir en un país on haguem estat feliços de viure-hi. D’això se’n diu una comunitat sana i feliç. La felicitat té a veure amb un moviment de l’ànima que es relaciona amb la llibertat, l’alegria d’estar vius, i la durada o sostenibilitat d’ambdues coses. Els ideòlegs ens diuen que «laindependència» ens portarà un futur més lliure i alegre. Ara bé,  el «Futur» no existeix. És un dels productes amb millor packaging de la oferta separatista. Atreu molts compradors. Al «Futur», Catalunya realitzarà la seva plenitud, serem feliços, tindrem salut, serem rics i podrem consumir Catalunya per sempre. Potser encara tindrem coses dolentes, però entre tots ho farem tot. Gràcies a la ciència catalana emancipada, i a l’entrega dels bons catalans, Catalunya es transformarà en la Suissa o -per què no?- la Suècia mediterrània.

El producte que ens volen vendre no el volem comprar. El nacionalisme ha fabricat per a Catalunya una identitat falsa. És un pseudo-amor a una realitat catalana imaginada, adulterada per la ideologia. El nacionalisme és un pensament global, superficial, molt proper a l’obediència cega al poder. Però els païssos que hom troba a Catalunya són ben diferents de la «nació» que ens ven el nacionalisme. No ens referim als «Païssos Catalans», que són la versió estesa del producte «nació catalana». Parlem de la realitat catalana, que no és monolítica i es diferencia clarament en diferents llocs i contrades. El país català s’oposa a la «nació» catalana com la realitat s’oposa a la ficció. Els ideòlegs nacionalistes no saben el que vol dir prendre’s seriosament una contrada per sí mateixa; ells parlen d’abstractes que només existeixen al seu cap. Una comunitat diu «poua d’en Tenes» o «puig de Sant Isidre», l’ideòleg diu «medi ambient»; un treballador diu «enformador», el nacionalista diu «mitjans de producció»; un nen diu «vaig a escola», un doctrinari diu «som escola»; un patriota respecta la senyera i la bandera espanyola, un nacionalista s’inventa la cubana. La comunitat conserva els seus boscos perquè hi viu, la Generalitat crea espectaculars parcs naturals de cap de setmana.

La història ens ensenya que és possible l’error humà a masses senceres de població. Si no fem front al nacionalisme, que vol posar un constructe ideològic al centre de la nostra vida, esgotarem el futur de les comunitats catalanes. Hem d’aturar la desintegració de l’afecte hispànic, molt relacionada amb la desintegració de les nostres comunitats locals. Cal reconstruir les nostres comunitats rurals i urbanes. Cal refer la vida familiar i posar-la al centre de la comunitat. Cal cuidar els fills, no tractar-los com bens d’autogratificació, i deixar de veure’ls com articles de consum pel mercat laboral. Cal agafar la responsabilitat d’educar els propis fills i cuidar els ancians. Cal deixar de considerar «alliberada» la família que passa el dia lluny de casa i dels fills. Cal aturar l’epidèmia de divorcis que destrueix el vincle entre home i dona, avantpassats i descendència. Cal reduir la pobresa, el deute, les necessitats i les ganes de gastar. Cal estimar la feina feta amb amor i lloar la frugalitat. Cal tornar a disfrutar de la descoberta espiritual i admirar-se del miracle de la vida. Cal fomentar el respecte per tots els homes i la natura, i reprendre la vida de cooperació i responsabilitat. Cal tractar el cos no com un producte de consum, sinó com part íntegra de la persona.

El nacionalisme destrueix la vida comunitària catalana. Fugim-ne i preservem els nostres lligams vitals amb la terra, la natura, el menjar, la família, els veïns, i la comunitat hispànica. La resta és ideologia estèril.

dolca



Categories: Huid del nacionalismo, Mejor juntos, Tradiciones

Tags: , , , , ,

6 comentarios

  1. Gracias,DC, el artículo es espectacular, precioso, y muy bien razonado con la verdad,
    Estoy orgulloso de ser Catalán, y Español.
    Quisiera comentar una cosa que creo importante, no hace muchos años vivíamos en casa con mis padres y ocho hermanos, cuatro eran andaluces y cuatro Catalanes, resulta que los cuatro andaluces llegaron a dominar el idioma y la escritura catalana con fluidez, y los cuatro Catalanes a día de hoy, todavía les cuesta dominar el idioma y la escrituras, a dos de ellos todavía no les escuche hablar catalán, (lo que no significa q no lo hablen) 2 mis hermanos andaluces ya murieron, los más catalanes punto ellas crecieron y respetaron siempre a sus conciudadanos del pueblo con amor y honra los catalanes todavía seguimos todos vivos y también nuestros padres andaluces nos criaron en el amor y el respeto hacia todas las personas del pueblo IES Edesa sociedad que queremos vivir

  2. Un artículo precioso que llena el alma de esperanza y deseos de que seamos capaces de reconquistar todo eso, ¡gràcies Dolça Catalunya!!!

  3. I tant!
    N’estic d’acord.
    Encara conservo a la masia uns llibres de les guerres carlines.
    Quina raó teniu a Dolça Catalunya.
    Gràcies per dir la veritat.
    Jo he pogut treure els filla per que estudiin a Valladolid, per que vegin als seus germans i els nacionalistes no els omplin el cap amb mentides. Ara, quan toenen al poble, tornen a casa pero no al poble, perque el poble està batasunitzat.
    Però sabem que aixó s’acabarà un dia, i el ficaran a la pressó.
    L’avi Jaume m’ho va dir: quan veus menjar els porcs torna a cas i para la taula, quan arrivin el convidatas, la matança s’apropa. A menjar!

  4. Sóc pagès a Berga. Teniu tota la raó, aquesta gent està matant la nostra forma de vida. Al poble ja no s’hi pot viure, jo vaig anar a escola i em van ensenyar bé, però ara els meus fills no pensen més que amb la Playstation i anar a Barcelona a fer el ximple.

    • Estic content de veure que gent de Berga que es una de les comarques on des-de fa més temps s ´ha intentat unificar el pensament de la gent entri a altres pàgines que no siguin les nacionalistes separatistes i almenys veure que es couen altres coses. Per exemple Berga a les guerres carlines va ser seu del govern, va estar la familia reial, Cabrera etc i això s´oculta.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PROTECCIÓN DE DATOS: De conformidad con las normativas de protección de datos, le facilitamos la siguiente información del tratamiento: (leer)

  • Responsable: Edicott Consulting SL
  • Fines del tratamiento: Gestión de suscripciones al blog y moderación de comentarios.
  • Derechos que le asisten: cceso, rectificación, portabilidad, supresión, limitación y oposición. Más información del tratamiento en la política de privacidad.