L’últim símptoma dels estralls: Catalunya és la comunitat que menys aporta a l’Església.
Els campanaris catalans són ja massa sovint instrument d’ideologia política.
El 35% dels espanyols contribueix al sosteniment de l’Església a través de l’IRPF. Només el 20% dels catalans ho fa. En cas de secessió, l’Església a Catalunya deixaria de rebre les transferències de l’Església de tota Espanya, i s’entregaria plenament a mans de la Generalitat.
Raons? El nacional-progresisme instal.lat a Catalunya des de que van arribar als bisbats pastors nacionalistes. I a la Generalitat en Jordi Pujol, que fent de «catòlic» però posant «la nació» al lloc de Déu, és un dels principals protagonistes de la descristianització de Catalunya.
El nacionalisme no ha entés bé la distinció entre política i religió. La pèrdua de la trascendència és un empobriment colossal per Catalunya.
Llegeixin els detalls a Germinans Germinabit. Són aclaridors.
Categories: Alma, Huid del nacionalismo, Pensando bien, Pujol & family
Barrejar religió i política, pensava que feia molts anys que estava superat…La veritable religió fomenta l’entesa i l’unió dels pobles…// Mezclar religión y política… pensaba que hacía muchos años que estaba superado… la verdadera religión fomenta el entendimiento y la unión de los pueblos…
Los catalanistas van a misa y se ponen todo dignos en primera fila (especialmente ellas), luego salen de la iglesia y miran a los andaluces con un desprecio que da asco.
Se dice que las andaluzas son las mujeres más guapas de España, por eso las miran mal. La envidia es muuuu mala.