Continuador de Cusachs, va marxar fa 4 anys de Catalunya pel clima independentista.
Diu que «els catalans no són conscients que els seus fills estan sent adoctrinats (…) S’ensenya més l’anglès que el castellà». Ferrer-Dalmau deixa molt clar que “em sento molt català i molt espanyol, (…) molts catalans estem fastiguejats del nacionalisme”.
Nosaltres també, però entre tots segur que tomba.
Categories: Arte dulce, Huid del nacionalismo
Jo ja he passat de l´indignaciò. Ja m´ho espero tot dels nazionalistes. Res m´espanta ja dells. Només vull que marxin i despertar del mal son. Vull tornarme a sentir a casa meva i no a can masò.
Sr. Ferrer Dalmau, eres uno de los nuestros. Vista Cataluña y viva España.
Hola amics de Dolça Catalunya, gracies per les teves paraules de benvinguda, ja saps que podeu fer servir les meves imatges i pintures sempre que sigui adient, només us demano un cop més que pogéu possar el meu nom com a Autor de les mateixes de una forma molt clara. A la vostre dispossició, Ernest.
Pur interes per vendre.
El pur interès crematístic sembla molt bé representat per la classe política. A Catalunya, com sabem tots, per la cúpula de CiU.
Els polítics havien de merèixer el retret la ciutadania. Més quan, el pur interès, oscil·la entre el 3 i el 4%. Un artista viu del seu art i del seu treball, no de l’erari públic. A més és lliure per opinar i viure com consideri oportú.
Estimada Noé, que hem tens que dir a mí que soc Pintor de tota la vida?, i sé els problemes economics que tinc?, que hem tens que explicar?, per aixó mateix, perqué se lo que dic, dic lo que dic,i lo que he dit és: Pur interés.En castellà s´en diu Bailar el agua.
Benvolgut ernestdescals:
Gràcies per la teva contestació. En principi t’aclariré que no sóc una dona, sinó un home. Ja es que ara a les Noemí dóna per cridar.les Noe, però no és el meu cas. Noé, amb accent, és el meu nom propi i masculí, com el patriarca de l’Arca.
Què em vas a dir? jo no sóc artista, però estic relacionat amb l’àmbit universitari i la recerca. Com els artistes, els que mantenim criteris «independents» en aquest àmbit, no solem interessar des.del punt de vista polític…. així és en el meu cas .
Però no em vendré per alguna cosa en contra al meu criteri objectiu. Puc pensar, que molts «col•legues», per acció o omissió, s’emparen en qüestions polítiques per destacar, però és el seu problema. Això certament, com tu dius és «oferir-se al millor postor». Però no sóc qui per denunciar-los públicament i menys de forma anònima. Fins i tot podria pensar-se que em mou el ressentiment i no l’objectivitat.
L’èxit és molt frágil quan no hi ha coherència, rigor intel•lectual i mérit artistic. Així que, ja s’encarregarà el temps i la societat de col•locar-los en el lloc que és mereixen. Això sempre ha passat amb la majoria de «artistes i intel•lectuals» que al món han estat.
D’altra banda, la meva opinió personal en les entrades d’aquest blog, sol limitar-se unicament a exigir que les institucions catalanes, abans d’aventures «sobiranistes» unilaterals, respectin el marc constitucional. I la opinió del Sr. Ferrer Dalmau me sembla respectable.
Ara, en els mitjans públics de Catalunya, no s’està reconeixent la pluralitat de la societat catalana, ni la capacitat individual de cada ciutadà per pensar o opinar de forma «independent» als desitjos, o aspiracions, del partit de govern català.
Atentament.
Benvolgut ernestdescals:
Al marge de la qüestió a dalt esmentada, volia afegir que personalment sóc admirador de la sensibilitat pictòrica posada de manifest en el conjunt de la seva obra.
Atentament.
Ah, cap problema, has vist la meva obra?
Naturalment que conec la seva obra, com a investigador sòl documentar-me abans d’adoptar un criteri o opinió. Felicitats pel bon treball i a seguir en l’obstinació, malgrat les dificultats!.
Treballar honradament, al meu entendre, si és fer país i l’art ho diu tot.
Atentament.
jja,aj,a,a m´alegre lo que dus, eixns ho faré. Les meves Salutacións i a la teva disposició.
Per cert, aquí en aquesta mateixa web també van insertar una de les meves obres fá uns dies, una pintura del Defensors de Barcelona al 1714, m´agrade pintar tots els temes, encare que tot sovint uns o altres hem foten la Bronca depenent del seu criteri,, la llibertat artística i la personal tenen un preu molt alt.
Benvolgut sr. Descals, és un plaer gaudir de la seva obra. No ens interessen les ideologies, sinó l’art que en defuig i cerca l’expressió de l’ànima viva. Creiem que tant vostè com en Ferrer Dalmau són representatius de la bellesa pictòrica, més enllà de convencionalismes, i desitgem que aquesta comunitat d’ideals pugui algun dia traslladar-se als afectes.
I jo també penso el mateix. Ara amb lo de la filla d’en Puyol ¿es que pensan que els hem de demanar permís per veure quim nom hem de posar als nostres fills? Estic cada día mes indignat…
Jo pense lo mateis que Ferrer Dalmau