La cançó dels Segadors que no agrada als nacionalistes.

Perquè parla del Rei, i té el Crist per bandera?

corpus

En 1635 Francia declara la guerra a España, y en 1639 invade el Rosellón. Las tropas españolas acantonadas en Cataluña debían ser mantenidas por la población local, y cometieron desmanes. El día de Corpus de 1640 entraron en Barcelona varios centenares de personas disfrazadas de segadores. Asesinaron a los jueces de la Real Audiencia, al virrey Dalmau de Queralt, y desencadenaron una ola de terrorismo contra la burguesía de Barcelona. Uno de los dirigentes era Rafael Godoy, asesino común; otro célebre alborotador fue el bandolero Sebastián Estralau.

La revuelta se extendió por toda Cataluña y se convirtió en guerra civil catalana; muchos alcaldes fueron asesinados. Apareció un ejército clandestino que se llamó “Ejército Cristiano”, cuyo lema era “Visca la Santa Fe Catòlica i el Rei d’Espanya, i mori el mal govern”. La Diputación de Cataluña urdió entregarse a Francia de Richelieu, y los franceses entraron en Cataluña. Seducido por Richelieu, Pau Claris proclamó la República Catalana. Duró una semana, porque enseguida se ofreció a Luis XIII el condado de Barcelona.

¿Consecuencias de la locura de Pau Claris? Cataluña ocupada por Francia y pérdida de la Cataluña francesa. Cuando en 1659 las tropas de Carlos II liberaron Gerona, fueron recibidas por la población harta del gabacho al grito de “Visca Espanya!”.

Un romance recuerda los episodios del Corpus de Sang y la revuelta dels SegadorsRafael Subirachs i Vila interpreta aquí la versió popular de l’himne Catalunya, comtat gran segons va documentar Milà i Fontanals a Romancerillo Catalán (1882) i Francesc Alió al recull Cançons populars catalanes (1892). És una versió força diferent del text nacionalista que tots coneixem actualment com Els Segadors, escrit per Emili Guanyavents l’any 1899.

Catalunya, comtat gran,

qui t’ha vist tan rica i plena!

Ara el Rei Nostre Senyor

declarada ens té la guerra.

Segueu arran!

Segueu arran, que la palla va cara!

Segueu arran!

El comte duc d’Olivars

temps ha que li burxà l’orella:

“-Ara és hora, Nostre Rei,

ara és hora que fem guerra.-”

Contra tots els catalans,

ja veieu quina n’han feta:

passaren viles i llocs

fins al lloc de Riu d’Arenes.

Ja n’han cremada una església,

que Santa Coloma es deia;

cremant albes i casulles,

cremant calces i patenes.

Del pa que no n’era blanc

deien que era massa negre

i en donaven als cavalls

tot per desolar la terra.

Del vi que, no n’era bo

deien que era massa agre

i en regaven els carrers

tot per desolar la terra

Al davant dels seus parents

deshonraven les donzelles

i mataven els seus pares

si de mal donaven queixa.

Ja en daren part al Virrei

del mal que aquells soldats feien;

“-Llicència els he donat jo,

molta més se’n poden prendre!-”

En sentir-ne tot això

s’és avalotat la terra.

En sentir-ne tot això

s’és avalotat la terra.

Ja entraren a Barcelona

cent persones forasteres,

amb el nom de Segadors

perquè n’eren tems de sega.

De tres guardes que n’hi ha,

ja n’han mort a la primera;

anaren a la presó,

a dar llibertat als presos.

Ara eren els diputats

i els jutges de l’audiència,

i mataren al Virrei

al fugir-ne la galera.

El bisbe els va beneir

amb la mà dreta i l’esquerra

“-On és vostre capità?

Quina és vostra bandera?-”

Ja van treure el bon Jesús,

tot cobert amb un vel negre.

Ja van treure el bon Jesús,

tot cobert amb un vel negre:

“-Aquí és nostre capità!

Aquesta és nostra bandera!

A les armes catalans,

que el Rei ens declara guerra!-”

Segueu arran!

Segueu arran, que la palla va cara!

Segueu arran!

Segueu arran!

Segueu arran!

Segueu arran!

Segueu arraaan!

dolca



Categories: Arte dulce, Historia

Tags: , , , , , , , , , , ,

Deja un comentario