Però no havíem quedat que el català estava prohibit?

El nacionalista Josep M. Espinàs publicava llibres en català quan li venia de gust.

carrers barcelona

Per exemple, Els carrers de Barcelona, del 1974, vivint Franco. Podem veure-hi també una foto de diverses plaques de carrers de Barcelona, també en català: Calle del Fossar de las Moreras, Calle de Cremat Xich, Calle de Flassaders, o Calle de Cotoners, en una deliciosa mezcla de catalán y castellano típica de nuestro espíritu universal. Fins que va arribar l’enanitzant nacionalisme.

Tot això ja ens ho havien explicat els avis, però ara veiem la foto. I els dolços sabem que una foto val més que mil mentides.

Dolça i bilingüe Catalunya…

bastoncillo



Categories: Huid del nacionalismo, LlenguaLibre, Mejor juntos

Tags: , , , , ,

7 comentarios

  1. Hoy 26 de abril han echado en la 1 una película (mala) titulada «La Piel Quemada» de 1967 en la que cantan y hablan en catalán. La película fue dirigida por y con guión de Josep María Font, que fue el que después hizo en 1979: «Companys, procés a Catalunya» y en el 2006: «El coronel Macià». La película estuvo financiada en 1967 por el fondo sindical.

  2. Cataluña es bilingüe desde tiempo inmemorial, ahora va a ser hasta cuatrilingüe y los supuestos PaÏsos Catalans también. Pero que sea a la UE y la OTAN donde vayan a pedir Puiqgdemont el ilustrado y el resto de pequeños dictadores de pacotilla. Si van a desmontar los estados naciøn reales, que las corporaciones abran escuelas y podamos elegir. Si quieren influir que lo hagan en Francia o en otro sitio y que les pague su población. Diversidad para todos.

  3. 24 de junio de 1960: La Vanguardia anuncia las bases de la convocatoria del Premio Sant Jordi de Novela en lengua catalana, dotado con un importe de 150.000 pesetas y cuyo jurado estaría compuesto por prestigiosas personalidades de las letras catalanas, como Josep Pla, Joan Fuster y Agustí Calvet i Pascual «Gaziel». Podían optar al galardón todas aquellas obras «inéditas y originales, escritas en lengua catalana, de una extensión no inferior a 250 hojas holandesas (21×27), mecanografiadas a doble interlínea y escritas por una sola cara, con un margen de 3 centímetros»: http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1960/06/24/pagina-29/32730900/pdf.html?search=san%20jordi

    Premio de Honor de las Letras Catalanas:

    ◦ 1969 Jordi Rubió i Balaguer (historiógrafo y bibliólogo).
    ◦ 1970 Joan Oliver (Pere Quart, escritor).
    ◦ 1971 Francesc de Borja Moll i Casasnovas (filólogo y editor).
    ◦ 1972 Salvador Espriu i Castelló (escritor).
    ◦ 1973 Josep Vicenç Foix (escritor).
    ◦ 1974 Manuel Sanchis i Guarner (filólogo e historiador).
    ◦ 1975 Joan Fuster i Ortells (escritor).

    Premio Joaquim Ruyra de narrativa juvenil:

    ◦ 1963 Josep Vallverdú, por L’abisme de Pyramos.
    ◦ 1964 Carles Macià, por Un paracaigudista sobre la Vall Ferrera.
    ◦ 1965 Desierto.
    ◦ 1966 Robert Saladrigas, por Entre juliol i setembre.
    ◦ 1967 Emili Teixidor, por Les rates malaltes.

    Premio Josep Pla:

    ◦ 1968 Terenci Moix, por Onades sobre una roca deserta.
    ◦ 1969 Baltasar Porcel, por Difunts sota els ametllers en flor.
    ◦ 1970 Teresa Pàmies, por El testament de Praga.
    ◦ 1971 Gabriel Janer, por Els alicorns.
    ◦ 1972 Alexandre Cirici, por El temps barrat.
    ◦ 1973 Llorenç Villalonga, por Andrea Victrix.
    ◦ 1974 Marià Manent, por El vel de Maia.
    ◦ 1975 Enric Jardí, por Historia del cercle artistic de Sant Lluc.

    Premio Prudenci Bertrana:

    ◦ 1968 Manuel de Pedrolo, por Estat d’excepció.
    ◦ 1969 Avel∙lí Artís-Gener, por Prohibida l’evasió.
    ◦ 1970 Vicenç Riera Llorca, por Amb permís de l’enterramorts.
    ◦ 1971 Terenci Moix, por Siro o la increada consciència de la raça.
    ◦ 1972 Oriol Pi de Cabanyes, por Oferiu flors als rebels que fracassaren.
    ◦ 1973 Biel Mesquida, por L’adolescent de sal.
    ◦ 1974 Desierto.
    ◦ 1975 Baltasar Porcel, por Cavalls cap a la fosca.

    Premio Lletra d’Or:

    ◦ 1956 Salvador Espriu, por Final del laberint.
    ◦ 1957 Josep Pla, por Barcelona.
    ◦ 1958 Josep Carner, por Absència.
    ◦ 1959 Ramon d’Abadal, por Els primers comtes catalans.
    ◦ 1960 Clementina Arderiu, por És a dir.
    ◦ 1961 Josep Vicenç Foix, por Onze Nadals i un Cap d’Any.
    ◦ 1962 Joan Oliver (Pere Quart), por Vacances pagades.
    ◦ 1963 Joan Fuster, por Nosaltres els valencians.
    ◦ 1964 Josep Benet, por Maragall i la Setmana Tràgica.
    ◦ 1965 Jordi Rubió, por La cultura catalana, del Renaixement a la Decadència.
    ◦ 1966 Manuel de Pedrolo, por Cendra per Martina.
    ◦ 1967 Gabriel Ferrater, por Teoria dels cossos.
    ◦ 1968 Marià Manent, por Com un núvol lleuger.
    ◦ 1969 Xavier Rubert de Ventós, por Teoria de la sensibilitat.
    ◦ 1970 Joan Teixidor, por Quan tot es trenca.
    ◦ 1971 Alexandre Cirici, por L’art català contemporani.
    ◦ 1972 Joan Coromines, por Lleures i converses d’un filòleg.
    ◦ 1973 Maurici Serrahima, por Del passat quan era present.
    ◦ 1974 Joan Vinyoli, por I encara les paraules.
    ◦ 1975 Vicent Andrés Estellés, por Les pedres de l’àmfora.

    Premio Mercè Rodoreda de cuentos y narraciones:

    ◦ 1953 Jordi Sarsanedas, por Mites.
    ◦ 1954 Pere Calders, por Cròniques de la veritat oculta.
    ◦ 1955 Lluís Ferran de Pol, por La ciutat i el tròpic.
    ◦ 1956 Manuel de Pedrolo, por Crèdits humans.
    ◦ 1957 Mercè Rodoreda, por Vint-i-dos contes.
    ◦ 1958 Josep Maria Espinàs, por Varietés.
    ◦ 1959 Josep A. Boixaderas, por Perquè no.
    ◦ 1960 Ramon Folch i Camarasa, por Sala d’espera.
    ◦ 1961 Estanislau Torres, por La Xera.
    ◦ 1962 Jordi Maluquer, por Pol∙len.
    ◦ 1963 Carles Macià, por La nostra terra de cada dia.
    ◦ 1964 Joaquim Carbó, por Solucions provisionals.
    ◦ 1965 Víctor Mora, por El cafè dels homes tristos.
    ◦ 1966 Guillem Viladot, por La gent i el vent.
    ◦ 1967 Terenci Moix, por La torre dels vicis capitals.
    ◦ 1968 Jaume Vidal Alcover, por Les quatre llunes.
    ◦ 1969 Robert Saladrigas, por Boires.
    ◦ 1970 Montserrat Roig, por Molta roba i poc sabó.
    ◦ 1971 Gabriel Janer Manila, por El cementiri de les roses.
    ◦ 1972 Josep Albanell, por Les parets de l’insomni.
    ◦ 1973 Jaume Cabré, por Atrafegada calor.
    ◦ 1974 Beatriu Civera, por Vides alienes.
    ◦ 1975 Xavier Romeu, por La mort en punt.

    Giuseppe Grilli, catedrático en el Instituto Universitario Oriental de Nápoles, organizador de congresos sobre cultura catalana e hispanismo en general, y distinguido por la Generalidad de Cataluña con la Cruz de Sant Jordi en 1996:

    «La literatura catalana vivió su mejor momento durante el franquismo, la nueva hornada debería tomar ejemplo […] Y la eufemística llamada normalización del catalán no ha producido ninguna obra literaria notable».

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

INFORMACIÓN BÁSICA SOBRE PROTECCIÓN DE DATOS:

  • Responsable: Dolça Catalunya
  • Finalidad: Gestión de suscripciones al blog y moderación de comentarios y el envío de boletines de noticias.
  • Legitimación: Consentimiento del interesado
  • Destinatarios: Los datos se comunicarán a Cloudflare Inc. (mejora rendimiento web; acogido a los acuerdos EU-U.S. Privacy Shield). No se comunicarán otros datos a terceros, salvo por una obligación legal.
  • Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos, como se explica en la información adicional.
  • Información adicional: Puede consultar la información detallada sobre la protección de datos en política de privacidad.