Forma part d’un passat ben recent que no surt a TV3%

Cardona és una de les viles amb més història de l’interior de Catalunya, una història que es remunta a temps de Carlemany i la seva Marca Hispànica, embrió de Catalunya i que ja aleshores no es podia concebre fora de l’àmbit hispànic. El seu castell, que domina la ciutat i tota la contrada, és una meravella que es manté perfectament restaurat gràcies a aquella genial idea de crear els Paradors Nacionals i d’aquesta manera ajudar a la conservació d’edificis singulars arreu d’Espanya.

El castell de Cardona, ric en història, va ser l’últim baluard de les tropes austriacistes a la guerra de Successió i només va rendir-se al conèixer la capitulació de la ciutat de Barcelona. Ara alguns diuen que va ser l’última plaça a rendir-se als espanyols… una lamentable mentida, doncs els defensors de Cardona eren catalans i espanyols, combatent pel bé de tota Espanya, que haguessin escoltat amb horror qualsevol pretensió de trencar la seva pàtria, Espanya.

És per això que encaixa perfectament en aquest entorn, tan gloriós per a la memòria militar catalana i, en conseqüència espanyola, un gran canó del segle XIX que va ser emprat a la defensa de les Illes Chafarines i que des de 1996 està situat al castell de Cardona gràcies a l’obsequi de l’Agrupació de Veterans Soldats Catalans a Melilla.

Un signe de les gestes dels nostres soldats a l’Àfrica, defensant Espanya a aquelles terres, que ens recorda que els catalans, al 1714 o a l’Àfrica, sempre hem donat la vida per Espanya. Això no ho explicaran a TV3%, però és la realitat del nostre poble que, a la que et descuides, sura per tot arreu.

Dolça i militar Catalunya…

Categories: Catalunya de tots, Historia, Huid del nacionalismo, Mejor juntos, Tradiciones

Tags: 1714, Agrupació de Veterans Soldats Catalans a Melilla, Cardona, Carlemany, catalan nationalism, Chafarinas, Dolça Catalunya, dolcacatalunya, Melilla, Nacionalismo catalán