Un dramaturg català explica els mecanismes de la propaganda nacionalista.

Amb seny i encert, en Pau Guix repassa les tècniques de manipulació de Goebbels i les denúncies de Chomsky. 

pauguix

“Espanyansroba”, “Espanya contra Catalunya”, “ens volen aixafar”, “ens volen residuals”… les lletanies del nacionalisme són senzilles i poderoses. Han sortit espontàniament? Què amaguen? Pau Guix ho analitza al seu rigorós blog:

“La diàfana finalitat carrinclona de generar odi i enfrontament, tergiversant la Història i creant-ne una de nova adient a les dèries d’uns pocs que a més es paguen amb el diner de tots. A base de repetir la mateixa propaganda, aquesta esgotadora cantarella, d’adoctrinar els nens a escola amb ella, d’“educar” el ciutadà a través dels mitjans de comunicació públics i també dels privats (gràcies a una generosa subvenció o sota coacció d’entitas de control i multes) han aconseguit fer de la nostra regió una terra devastada i endeutada fins al punt de que seran els nostres néts qui acabaran de pagar aquesta al·lucinació col·lectiva (…)

És un odi irracional, no justificat sota cap premissa històrica, i que genera un encontre fraticida ja no entre espanyols de la resta d’Espanya i espanyols catalans sinó dels catalans entre ells. El dramaturg i polític txec Václav Havel, havent patit el règim totalitari comunista gran part de la seva existència, ja va enunciar  amb encert que “estem obligats a lluitar enèrgicament contra tots les eventuals llavors de l’odi colectiu” i suposo que ho va fer preocupat, tot tenint en ment la reflexió shakespeariana de que “si les masses poden amar sense saber perquè, també poden odiar sense major fonament”

Fent servir les reflexions d’en Chomsky sobre les tècniques de manipulació, en Guix ens aclareix les dinàmiques actuals del nacionalisme. Quin bany de seny! No deixin de visitar La quinta columna: clarividència i rigor al servei del bé comú.

bastoncillo



Categories: Arte dulce, Huid del nacionalismo, Pensando bien

Tags: , , , , , ,

2 comentarios

  1. En otros foros he leiído la siguiente estrofa anónima:

    “Cataluña secuestrada
    por una banda de orates
    que resume en disparates
    su falsa historia inventada”.

  2. “…i que genera un encontre fratricida ja no entre espanyols de la resta d’Espanya i espanyols catalans sinó dels catalans entre ells…”
    Quina gran descripció de la realitat social a la que ens ha conduit el secessionisme.

Deja un comentario