Maria Gay Tibau, camí als altars.

El Sant Pare reconeix les virtuts heròiques de la fundadora de les Germanes de Sant Josep de Girona

091020-091013-maria-gay-tibau-8194413725896878285-3268757736148870838

Maria Gay Tubau ens recorda que va haver una època en què els catalans teniem fe en un Déu, i no en l’ídol nacionalista que ara veneren molts.

De la pàgina web de la seva congregació treiem les següents dades biogràfiques:

Maria Gay va néixer en un ambient sociopolític pertorbat per la guerra de la Independència. La vila de Llagostera havia estat ocupada per les tropes napoleòniques. Durant el seu govern van destruir-ho tot, van apropiar-se de les collites, van cremar el jutjat, part de les masies i van tractar de destruir l’església parroquial. El poble va quedar desert ja que els habitants per salvar la vida van haver de fugir per les muntanyes i a altres llocs.

Derrotats els francesos el 1814 els habitants fugits tornen a les seves cases, trobant-se en la misèria. Però la família de Maria Gay Tibau encara és més desafortunada ja que a l’any següent 1815, Maria quedava òrfena de pare, abans de néixer el seu germà, havent d’ocupar-se la mare de l’alimentació i de l’educació dels seus dos fills: Maria i Pedro.

En la família es vivia una pietat sincera però profunda amb els resos propis de l’època, i a més va rebre els ensenyaments del catecisme de mà del capellà rector. La vida de Maria transcorre amb senzillesa i silenci al costat de la seva mare i del seu germà. Ja grandeta es va ocupar de les tasques domèstiques i d’ajudar la seva bona mare.

A l’estiu de 1850 la seva mare emmalalteix greument i ha de ser traslladada a l’hospital de Girona. Maria la va atendre amb sol·licitud i afecte, però pocs dies després del seu ingrés, el 23 d’octubre de 1850, va morir en el mateix hospital. Després d’això, Maria s’instal·la a Girona i decideix anar a viure amb la família Ros Llausas, ajudant la senyora Concepción Llausas en la cura i educació dels seus cinc fills. Aquí va continuar cultivant la seva pietat, el seu amor a Déu i als malalts. El 1851 va entrar a formar part de la Tercera Ordre Dominicana, on va professar com a Terciària.

Maria alternava el seu treball domèstic amb l’atenció als malalts, que arribaven a la casa del doctor Amerio Ros. Ella els rebia i escoltava atentament les seves necessitats per passar després al metge tota la informació rebuda.

Anys després va assistir els malalts de la Confraria de la Puríssima Sang, a la qual pertanyia. Aquest treball va durar 20 anys, temps en què Maria va anar madurant al seu interior el que Déu li demanava: fundar un institut religiós dedicat al servei dels malalts. Aquest projecte va ser impulsat pels habitants de Girona que sol·licitaven els seus serveis.Obtingut el consentiment de la família a la qual servia i estimava, va decidir lliurar-se de ple a Déu en el servei als malalts. Aviat altres joves que sentien el mateix ideal se li van unir, sent Carmen Esteve Andoca la seva primera col·laboradora.

En la Vigília de Sant Pere de 1870, Maria i la Carmen van començar en forma associada l’assistència als malalts a fi de servir a Déu donant-li glòria per mitjà de l’oració i la caritat. I així es va iniciar l’Institut de les Germanes de Sant Josep, dedicat a l’assistència dels malalts.Els seus serveis qualificats aviat es van fer notoris a tot Girona i de seguida va començar a créixer el nombre de joves que animades pel mateix esperit demanaven d’ingressar en la naixent Congregació. El grup de Maria i les seves seguidores recorren de dia i de nit els carrers de Girona per assistir als malalts, en els qui veuen el propi Crist. Comparteixen les hores de dolor a les llars i alleugereixen el sofriment als malalts i a les famílies.

Com es continuava estenent la fama de caritat i fortalesa de Maria, el 12 de juliol de 1872 el bisbe de Girona, senyor Constantino Bonet, els va fer lliurament d’un Reglament intern. Eren temps difícils i estaven prohibides les associacions religioses, perseguien també els sacerdots i alguns van ser empresonats. Maria Gay i diverses companyes “per salvar l’associació” van fer la seva professió en la Tercera Ordre de Sant Francesc.El 1876 com la casa on habitaven era petita, es van traslladar a una altra més gran que seria i és la casa-mare de l’Institut.

El 1880, el senyor Tomás Sivilla, nou bisbe de Girona, els va permetre inaugurar el noviciat. Allà es formaven les noves candidates en la vida espiritual i apostòlica de la Congregació. Maria Gay Tibau era la Mare i mestra espiritual de totes.

La comunitat inicial s’anava fent cada vegada més nombrosa, i comencen les primeres fundacions de l’Institut en altres localitats, per poder assistir a més malalts.

El 1879 s’instal·lava una comunitat al poble de La Bisbal per vetllar malalts a domicili; i a l’any següent, l’ajuntament de Banyoles, sabent de la incúria que patien els malalts del seu hospital, sol·licita germanes per cuidar els malalts, fundant-se així el 1880 aquella comunitat. Aquest és el primer hospital confiat a la Congregació.

Des d’aleshores, assistiran als malalts tant als seus propis domicilis com en els hospitals. El 1881 una altra comunitat es feia càrrec de l’hospital de Lloret del Mar, també a petició de l’ajuntament. Noves fundacions a Torroella de Montgrí el 1882, a Sant Feliu de Guíxols i a Blanes, ambdues comunitats el 1884, quedaven a llista altres hospitals.

dolca



Categories: Alma, Catalanes universales

Tags: , , ,

Deja un comentario