Lo mataron los de Companys.
Isidre Castells Casadesús, hijo de Cal Bagues en Prats de Llusanés, era sacerdote. Va guanyar un accèssit a la Viola d’Or als Jocs Florals de Barcelona de 1917, i el 1934 va publicar l’aplec dels seus millors versos amb el nom de Perfums i Clarors. Durante la guerra civil lo acogió una famila de payeses en la montaña, en la finca de La Serra; enterado de que venían los milicianos, Isidret se refugió en el bosque; pero al conocer las vejaciones y amenazas que sufrían sus protectores, se presentó espontáneamente ante el comité revolucionario de San Feliu Saserra. Fue fusilado inmediatamente.
Su poema Retorn a la pàtria capta perfectamente el sentimiento natural de patria, tan ajeno al artificial de nación sobre el que se construye la ideología nacionalista:
Aquella pau dolça del poble que estimo
oh com la retrobo dins l’aspre camí
dels dies que passen i que ara ja oviro
com posen al viure el dol d’una fi.
Les serres grogueigen del sol que declina
i un fons de tristesa s’amaga en les valls;
perquè no m’arriben d’allà a la masia
les dolces tonades i el càntic dels galls?
Si tant em somreien els jorns d’infantesa
saltant a gambades afraus i camins
com és que ara sento mirant la carena
l’agror i dolcesa que em punyen a dins?
Oh pàtria estimada, que tens a tothora
un riure placèvol i un cor bondadós,
i saps de la vida l’amor i la joia
i ets sempre festosa d’un cel tant blavós!
Tu vols l’acollida donar a n’el hoste
que es posa en tos braços joliu com infant,
i acobles alegra els fills a tes vores
car vius de les mares l’amor bategant.
Jo sempre en ma vida t’he vist enardida,
en hores festives i en temps de condol,
si mai la penúria ton cor esllanguia
un raig d’esperança t’ha dut el consol.
Per xò en el retorn a ta falda amorosa
jo prec que m’acullis tot fent el camí
que m’obre un esquinç de ferida i em dóna
l’agror i dolcesa que jo no sé dir.
I així quan devingui la mort no llunyana
perquè ja mos dies s’escolen lleugers,
la fe de mos pares vull dur-la guardada
a dintre la tomba i arran dels xiprers.
¡Qué frescos son estos sentimientos naturales, comparados con la rígida, artificial y falsa ideología nacionalista!
Siguem patriotes; fugim del nacionalisme.
Dolça i patriota Catalunya…
Categories: Arte dulce, Pensando bien
La verdad de las cosas: «Un individuo que nació varón, se operó para ser mujer y luego quiso ser caballo, ahora lo que quiere ser ministro de igualdad en España y apellidarse Montero».
https://telefenoticias.com.ar/curiosidades/se-convirtio-de-hombre-a-mujer-y-ahora-quiere-ser-un-animal-tengo-un-caballo-adentro-de-mi/