Un poeta català que copsà el patriotisme com ben pocs

Lo mataron los de Companys.

Isidre Castells Casadesús, hijo de Cal Bagues en Prats de Llusanés, era sacerdote. Va guanyar un accèssit a la Viola d’Or als Jocs Florals de Barcelona de 1917, i el 1934 va publicar l’aplec dels seus millors versos amb el nom de Perfums i Clarors. Durante la guerra civil lo acogió una famila de payeses en la montaña, en la finca de La Serra; enterado de que venían los milicianos, Isidret se refugió en el bosque; pero al conocer las vejaciones y amenazas que sufrían sus protectores, se presentó espontáneamente ante el comité revolucionario de San Feliu Saserra. Fue fusilado inmediatamente.

Su poema Retorn a la pàtria  capta perfectamente el sentimiento natural de patria, tan ajeno al artificial de nación sobre el que se construye la ideología nacionalista:

Aquella pau dolça del poble que estimo
oh com la retrobo dins l’aspre camí
dels dies que passen i que ara ja oviro
com posen al viure el dol d’una fi.

Les serres grogueigen del sol que declina
i un fons de tristesa s’amaga en les valls;
perquè no m’arriben d’allà a la masia
les dolces tonades i el càntic dels galls?

Si tant em somreien els jorns d’infantesa
saltant a gambades afraus i camins
com és que ara sento mirant la carena
l’agror i dolcesa que em punyen a dins?

Oh pàtria estimada, que tens a tothora
un riure placèvol i un cor bondadós,
i saps de la vida l’amor i la joia
i ets sempre festosa d’un cel tant blavós!

Tu vols l’acollida donar a n’el hoste
que es posa en tos braços joliu com infant,
i acobles alegra els fills a tes vores
car vius de les mares l’amor bategant.

Jo sempre en ma vida t’he vist enardida,
en hores festives i en temps de condol,
si mai la penúria ton cor esllanguia
un raig d’esperança t’ha dut el consol.

Per xò en el retorn a ta falda amorosa
jo prec que m’acullis tot fent el camí
que m’obre un esquinç de ferida i em dóna
l’agror i dolcesa que jo no sé dir.

I així quan devingui la mort no llunyana
perquè ja mos dies s’escolen lleugers,
la fe de mos pares vull dur-la guardada
a dintre la tomba i arran dels xiprers.

¡Qué frescos son estos sentimientos naturales, comparados con la rígida, artificial y falsa ideología nacionalista!

Siguem patriotes; fugim del nacionalisme.

Dolça i patriota Catalunya…



Categories: Arte dulce, Pensando bien

Tags: ,

1 comentario

  1. La verdad de las cosas: «Un individuo que nació varón, se operó para ser mujer y luego quiso ser caballo, ahora lo que quiere ser ministro de igualdad en España y apellidarse Montero».

    https://telefenoticias.com.ar/curiosidades/se-convirtio-de-hombre-a-mujer-y-ahora-quiere-ser-un-animal-tengo-un-caballo-adentro-de-mi/

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

INFORMACIÓN BÁSICA SOBRE PROTECCIÓN DE DATOS:

  • Responsable: Dolça Catalunya
  • Finalidad: Gestión de suscripciones al blog y moderación de comentarios y el envío de boletines de noticias.
  • Legitimación: Consentimiento del interesado
  • Destinatarios: Los datos se comunicarán a Cloudflare Inc. (mejora rendimiento web; acogido a los acuerdos EU-U.S. Privacy Shield). No se comunicarán otros datos a terceros, salvo por una obligación legal.
  • Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos, como se explica en la información adicional.
  • Información adicional: Puede consultar la información detallada sobre la protección de datos en política de privacidad.