La infantilización que proponen los progres es un ataque a la cultura.
Antonio Baños es un tipo curioso. Cupero y separatista, está en las antípodas de lo que pensamos los catalanes de seny. Sin embargo ha demostrado que es capaz, de vez en cuando, de pensar por sí mismo y desmarcarse del cansino y mentiroso coro prusesista. Lo hizo, por ejemplo, cuando reconoció que las elecciones «plebiscitarias» que se habían inventado los separatas las habían perdido.
Y como los dolços sabemos escuchar y reconocemos un argumento sensato incluso cuando viene de nuestros rivales políticos, traemos aquí un interesante artículo que Baños ha publicado en el diario separatista y hormonado a base de subvenciones, el Ara, a propósito de la última campaña de Frau Colau (que sí, que ets un frau) sobre la diada de Sant Jordi:
«Em vaig espantar la primera vegada que vaig veure els cartells de promoció de la festa de Sant Jordi de l’Ajuntament de Barcelona. En una primera i ràpida visió, vaig capturar la imatge d’un Sant Jordi lluitant cos a cos amb el drac, abraçats en un contacte ferotge i mortal. Carai, vaig dir-me jo a mi mateix, sí que van forts els comuns. Han apostat pel realisme extrem, pel pressing catch. Però no. El cartell representa una abraçada cordial, d’estimació gairebé eròtica entre el rèptil i l’heroi. I el lema que acompanya la imatge és molt clar: “Sant Jordi és amor”.
És un exemple més de la ja antiga pràctica d’infantilització i banalització de tots els referents de la tradició cultural de la humanitat. L’abraçada entre dos forces irreconciliables com són Sant Jordi i el drac ens furta el sentit mateix de la llegenda, tot per evitar un conflicte incorrecte. I així, matar dracs (bitxos imaginaris) és poc animalista. Un Sant Jordi armat resulta incompatible amb una societat pacífica i la princesa perpetua el masclisme.
La civilització està assistint a una lluita (aquesta sí, descarnada) entre els literalistes i els metafòrics. Els primers (que van guanyant) són qui s’ho prenen tot de forma literal. Per això condemnen la ironia, el sarcasme i les històries incorrectes del passat. Com que no entenen que tot llenguatge sempre és, com a mínim, un doble llenguatge, viuen en l’ofensa perpètua. Per a ells, la llegenda de Sant Jordi és inadmissible per masclista, violenta i criminal. Els metaforistes comprenen que el món és ple de símbols, d’històries que serveixen per explicar coses eternes. Saben que a Prometeu una àliga se li menja el fetge, que a santa Llúcia li posen els ulls en un plat i que Anna Arkadievna Karènina (atenció, espòiler) s’acaba suïcidant.
Sant Jordi és un arquetip. Un mite que parla del combat entre les forces de la llum amb les ctòniques, les forces del subsol. És l’adaptació de la lluita entre Apol·lo i la Pitó i entre Jehovà i la serp. Un mite de primavera que parla des de fa més de tres mil anys de la possibilitat de vèncer amb la raó el que és tel·lúric i irracional. La interpretació teletubbie dels mites farà incomprensible la cultura.»
Au, Antoni, anima’t i ja veuràs que aquí també estem per vèncer amb la raó i el seny les forces tel·lúriques i irracionals del prusesisme.
Dolça i assenyada Catalunya…
Categories: Huid del nacionalismo, Pensando bien
Lo que no es de recibo es que estos corruptos se vayan por todo el mundo a fastidiarnos a todos. Desleales y traidores, No creo que nadie con dos dedos de frente metiera a personajes como estos en ‘ su equipo’. Será que de frente algunos solo tienen un dedo, el meñique claro.
Penso que aquest article d’en Toni Banys té dues coses:
a.) És un text encertat (i ho dic seriosament), encara que en el seu demèrit compti que el seu ínclit autor se’ns hagi oblidat d’unes quantes coses i dades de rellevància (les esmentaré després), amb el qual no vull dir que hauria necessariament d’haver caigut al clixé d’al.ludir-hi a la saga èpica altmedieval d’en Beowulf o fer-hi menció a «The valley of the worm» de Robert E. Howard, encara que això últim podria haver quedat molt bufó i donar un subtil toc original i modern a la cosa (vaja, pot ser)
b.) En tot cas i falti el que falti (o no) al apartat de referències i concomitàncies, és un text que reflecteix per enèsima vegada la sempiterna pretensió de «nadar y guardar la ropa» que ha caracterizat sempre a tan preclar ser com és el Banys (tot i que el refrany diu que són coses que no es poden fer a la vegada), la qual ha tingut reiteradament una de les seves màximes expresions a la seva coneguda dèria per menjar-hi molt bé i amb tota l’assiduïtat possible a restaurants dels més cars, però sempre que hi fos a costa d’algun pardillo paganer (com el Sostres, per exemple, qui ara diu que li pagava les comilones per riure’s amb el que deia)
I això dit, m’explico:
a.) El que el Banys demostra amb aquest escrit és que fins i tot a hores d’ara no se’ns ha adonat de que no es pot nedar i guardar la roba i que, en conseqüència, un no pot ser-hi un bon «cataladedebó» nazionalista si estarrufa el seu nas amb fàstic davant de la seva pròpia m*rda, perquè ser-hi nazionalista consisteix en creure que tot el dolent que li passa a un és sempre culpa dels altres i no de les seves pròpies i greus mancançes, així com que un és tan òptim com per fins i tot deposar-hi (i.e., cag*r-hi) flors
b.) El ridícul i horteríssim cartell que tant l’empipa és, senzillament, producte d’això (és a dir, de pensar-hi que tot el que un defeca és or) i, per tant, no li queda al nostre super-Toni un altre remei que acceptar-ho com fa tot content de si mateix el ramat al que ell pertany. I a més, si el nostre Toni Banys vol semblar tan «progresista» (ejem) com pretén ser-hi, li han de semblar de perles fins i tot qualsevol inventat sant Jordi marieta que no solsament estimi al drac, sinó que es mori per que el drac se li munti
c.) En tot cas i posat a provar de culturitzar (en va, clar) al seu incult ramat, hagués estat molt més millor que el nostre Toni Banys els hagués contat que sant Jordi era patró del comtat de Barcelona (d’aquí la roja creu comtal barcelonina, que no catalana) quan no ho era encara ni de lluny dels territoris que llavors no formaven cap Catalunya i que tan sols va passar-hi a ser-ho també d’aquests últims quan ja formaven part del regne d’Aragó (que també tenia a sant Jordi com a patró) i en especial després de que a 1461 les corts aragoneses, reunides aquell any a Calatayud, decretessin que a tots els indrets i territoris del regne d’Aragó s’hauria d’honrar a sant Jordi al seu dia i fer-hi festa gran
Si no sabes de que va la leyenda y ves este cartel te piensas que celebran cuando Sant Jordi le pidió matrimonio al dragón.
Ada Colau cualquier día pone a los leones y tigres del zoo de Barcelona a dieta a base de lechuga y tomates… esto me recuerda los folletos de los Testigos de Jehová, con los leones y las personas amorosamente abrazados… Viven en un mundo imaginario!!!!!!!
Todo lo que sea cambiar a historia y la tradición a su gusto les va bien, el próximo año le ponen un arcoiris y San Jorge le come el morro al dragón y celebramos que San Jorge ha salido del armario. Todo muy cool y chachi pirulí.
El antisistema abraza
al dragón con desafío,
pregonando: «Que éste es mío,
somos de la misma raza».
Y quien tragó la carnada
populista, ante el dislate,
plega velas y se bate
cautamente en retirada.
No está el horno para bollos
ni es la Caja de Pandora
lo conveniente y ahora
hay que aclarar los embrollos.
Hasta un reloj estropeado da bien la hora dos veces al día…
Quan un paio no és imbeciel del tot i malgrat això milita en la conya independentista pot ser per dues raons: 1) Una greu malaltia mental 2) Per viure del conte, és a dir, no s’ho creu pas i ho fa per tal de viure sense fotre brot. A la intimitat se n’en fot !!Crec que en el cas del Baños som a la segona opció.
El Drac de Tanzania que tinc al meu petit zoo, està enfadat amb mi i no vol menjar, per què el dia de Sant Jordi mon amour, volia ballar “agarrao” amb la veïna del 5é 3ª, i no el vas deixar per evitar imprevistes conseqüències. El Drac va passar un sant Jordi molt trist, especialment per no poder recolzar a Frau rechtler Colau (miaumiau) Es que l`alcaldessa que tenim, des de el cap, l`aixella i fins al peus traspua amor a dojo. ¡Oh lalalala!
ÚLTIMA HORA
The KOINE de la Bernarda Herald patrocinado por cerveza VELOCIRAPTOR la cerveza del Caspalibanato y por Cazalla el Sultán la Cazalla del buen caspaliban.
El periódico más leído en los países del cinturón de la Cazalla.
Hoy estamos con Jordi Gorrinez-i-borriquez pez gordo de la organización COLABORACIONISTA Súmate al desmadre compadre y le vamos a preguntar los motivos por los que se hizo SepaRata.
Acaso fue un dilema moral ?
Largas horas de meditación tantrica ?
Que no te toque la Primitiva ni la Bonoloto ni un triste reintegro ?
Que Lluís Jack & The Royal charanga del Tío Honorio Philarmonic Orchestra no hayan ganado nunca Eurovisión ?
El hecho de que te hayan bajado la ración de cacahuetes en el Bar y que achacas a un contubernio entre el CNI el FBI la RENFE y la NBA ?
Que no se reconozcan los méritos del doctor Víctor Krasty cucurul alias LSD MAN con el pleno de premios Nobel incluido el de corte y confección ?
Que a Gayola no le den el premio Mis Universo que tanto merece ?
RESPUESTA » La verdad es que estaba tirado en el Bar , cocido de Cazalla el Sultán la Cazalla del buen caspaliban y me dije y porque no me hago SepaRata ?
Y hasta ahora …..»
Mortadelomeva & Puchimón se quedan sin vacaciones gratis a Marruecos, porque nadie piensa recibirles.
http://www.libertaddigital.com/espana/2017-04-29/puigdemont-suspende-un-viaje-a-marruecos-porque-no-le-recibe-nadie-1276597939/
Cuando se abrazan el caballo y st jordi… o cuando vemos el dragon encaramado al heroe podemos es su literalidad hacer la siguiente afirmacion:
Frau Colau quiere introducir el «poliamor». Incluyendo el bestialismo (relaciones entre humanos y animales).
Viendo las paradas de paseig de gracia, con multiples paradistas procedentes de la New Age (terapeutas, yoguis, induistas..:).
Afirmo que Frau Colau y Herr Pisarelo chicharelo quieren convertir st jordi en algo ajeno a la cultura catalana tradicional.
Un montaje de ingenieria social para formar la nueva sociedad de la «republica popular catalibana» donde la gente no sabra hacer la «o» con un canuto (aprobados generales porque tu lo vales) y se encamarsn con la primera bestia o bestio que se encuentren. La arcadia feliz? O el infierno en la tierra?
Lo q q escribe Baños es más serio y profundo de lo q parece. Lo q refiere, es un cierto ataque a la cultura, la historia y el sentido común de la gente y en especial de lis catalanes pues a ellos va dirgido . Seria como explicar el cristianismo sin la crucifixión de Jesús, sin Herodes, sin Abel y Cain,…..porque como es cristianismo supuestamenteces amor es incompatible.Tampoco se podría explicar com metáforas…q algunos confunden con mentiras.
El q passa és q el Baños molt cops actua exactament de la mateixa manera amb el missatge independentiste….per lo q interpreto q el seu objectiu és només debilitar als Comuns….per poder fer ERC el mateix des de l Ajuntament….infantilisme.
O como explicar el carnaval sin la cuaresma. Alguien dirá que el carnaval se puede hacer sin cuaresma. La respuesta es no, sobre todo si los 365 días del año se convierten en un carnaval continuo.
Si todo es carnaval, nada es carnaval.
Tan cursi y bobo como la alcaldesa
La alcaldesa puede ser madre. Las demás mujeres, no. Lo digo a propósito de la campaña pro «derecho a la interrupción del embarazo» puesta en marcha por medios del ayuntamiento barcelonés.
La nefasta gestión de Colau y su equipo, en materia de vivienda y turismo, hace peligrar la Agencia Europea del Medicamento para Barcelona.
Un «cuento» de lo mas comun… 😉
Y fueron felices , comieron perdices y a nosotros no nos dieron pq no quisieron!
Pero la realidad es la q es:
No hay q fiarse d «los monstruos»
Lo dice el instinto de conservacion q todos llevamos dentro
Los Comuns Podem seran un Dragon q nos quiere engullir?
Y todos los demas»
Cuidado…Alerta y… Viva Resistencia!
Como todo va de cuentos… deberemos tener cuidado…mirar bien los argumentos
Jejejeje curioso que llamándose Baños sea de la formación Atapuerkos-boys famosos por ser precisamente alérgicos al jabón…..
Es como si nuestro querido 3500 kilos se llamase «honrado «.
Vaya cursilada de cartel. Ya lo decía el gran Alfonso Ussía, que los cursis son el mayor peligro para la humanidad.
Pues sí, Antonio Baños es certero en su opinión.
Tan cierto como que hay Dios. Así nos va; el «pruces» tiene el mayor número de cursis por metro cuadrado que haya existido nunca.
Espero que el Español gane esta noche al «ejercitó de cacaluña», me dará una razón para no tirar la toalla ante tanta podredumbre.