Doncs potser sí.
G.K. Chesterton solía responder así a una pregunta interesante:
«Cuando la gente me pregunta (…) ¿Por qué te uniste a la Iglesia de Roma?, la primera respuesta esencial, aunque sea en parte incompleta, es: “para librarme de mis pecados”. Porque no hay ningún otro sistema religioso que declare verdaderamente que libra a la gente de los pecados. El sacramento de la penitencia da una vida nueva y reconcilia al hombre con todo lo que vive, pero no como lo hacen los optimistas y los predicadores paganos de la felicidad. El don viene dado a un precio y condicionado a la confesión. He encontrado una religión que osa descender conmigo a las profundidades de mí mismo“.
El nostre mossèn Cinto deia el mateix en vers:
Davant de Jesús en creu
avergonyit jo plorava,
veient passar mos pecats
com exèrcit de fantasmes.
Veient-me plorar Jesús,
tot amorós així em parla:
– Per los pecats de ton cos
mira el meu fet una llaga;
per los de ton esperit
mira patir la meva ànima.
Per los pecats de tos ulls
mos ulls foren fonts de llàgrimes,
de llàgrimes i de sang,
i coberts de pols e infàmia;
pels pecats de tes orelles
a mi em foren eixordades
d’insults i malediccions,
de crits de mort i disbauxa.
Per los pecats de ton gust,
pels de ta llengua amarganta,
jo he sentides fam i set
i he begut fel i vinagre.
Per los pecats de tos peus
i esborrar tes relliscades,
mira ací els meus foradats
amb un clau l’un sobre l’altre.
Per los pecats de tes mans
les meves estan clavades
que al cel penjaren lo món
com lo niuet a la branca.
He rebut un fort revés
poer los pecats de ta cara,
i escopinyes i gargalls
i flagells i colps de canya.
Per los pecats de ton front
tinc la testa coronada,
i són tos mals pensaments
espines de ma garlanda.
Per los pecats del cor teu
mira mon cor que tant aima,
de ton odi i ton amor
atravessat amb la llança –
Açò digué amb un gran crit
que retrunyí en la meva ànima,
i avui encara hi retruny
amb la temible llançada.
Com si em ferís a mi i tot,
jo vaig caure a terra en basca,
amb mos ulls fets una mar
i amb mon cor fet una brasa.
Avui demanem perdó a tots, dolços i forcos, pels nostres defectes. No ens els tingueu en compte i ajudeu-nos a ser millors.
Dolça i salvada Catalunya…
Categories: Alma, Arte dulce
Don Pelayo, ese si que daria caña hoy a los Yihadependistas!!!
Don Pelayo si que daria caña hoy a los yihadependistas!!!
que decir que la Pasión de Cervera yEsparraguera,
también tiene su historia
de la España católica hasta las trancas
De acuerdo. No queda otra.
Vamos a rezar para que Europa siga siendo cristiana, porque es parte de nuestra cultura y somos lo que somos gracias a siglos de consolidación de sus valores.Si los perdemos, nuestra identidad desaparecerá.
Hay que luchar cada uno a su nivel y posibilidades , para que no nos vendan ídolos de barro ,que esconden convertirnos en seres oscuros , anodinos , sujetos viles en definida, al servicio de un poder esclavizante.
Iglesia Católica Romana, Reyes Católicos, Don Pelayo, esos tienen que ser nuestos referentes.
¡Viva Cristo Resucitado!