El 4 de marzo de 1936 el periódico de la Lliga (CDC dice que es el antecesor de su agonizante partido) publicaba esta graciosa viñeta. Encara tenien clar que els del puny es carregarien Catalunya i menyspreaven la seva ideologia destructiva i importada.
Ahora les saludan con collejitas, ponen a los presidentes a su disposición y mendigan sus votos. Per Catalunya, és clar, encara que cremi tot.
Dolça i sovietitzada Catalunya…
Categories: Huid del nacionalismo
Les detencions pel govern d’en camarada Companys, es van produir un cop iniciada la Guerra Civil. Són molts els antics adherits a Lliga Catalana que foren empresonats durant aquesta (Tomàs Roig i Llop, Josep Maria de Porcioles i Colomer, Rossend Pich i Pon, Josep Riera i Clotet, etc…alguns dels quals foren assassinats (Jaume Font i Bigay, de Mataró; l’escriptor Alfons Par, president del Centre Cotoner; Francesc Salvans i Armengol, de Terrassa, Sebastià Banús, de La Masó; etc.) però la majoria dels dirigents de la Lliga Catalana van poder fugir de Catalunya i després de passar un temps per terres italianes o franceses per reincorporar-se a Espanya, a la zona nacional.
Que se preparen los Convergentes o como quieren llamarse ahora, la CUP y sus socios Podemitas estan de practicas en Gràcia,…no sea que sean ellos los llamados a «fer un passeig».
Quién con radicales se acuesta, amanece socarrimat!
Si hom parla de la «Lliga» catalanista, hem de fer esment també del seu cap i inspirador Francesc Cambó. El seu casal de Barcelona va ser saquejat i ell va finançar una xarxa d’espionatge privada, emperò al servei dels anomenats nacionals, més tard franquistes. Més enllà des factors polítics, la tasca cultural de Cambó va ser admirable al servei de Catalunya.
vaya par de amiguetes.
Esa extraña pareja