Màrius Torres, el poeta del Puig d’Olena.
Morí als 32 anys, com els bons, al sanatori de Sant Quirze de Safaja. No copsava la llibertat com l’imperi desbocat de la voluntat, sinó com la dolça companyonia entre la naturalesa humana i el seu Creador. I ho explicava amb poemes com ara aquest:
Si m’haguessis fet néixer gra de blat,
que seria senzill d’arribar a ser una espiga.
Llucar, créixer, florir en l’aire assolellat,
entre olivers, en una terra antiga.
Si m’haguessis fet néixer raig de llum,
d’aquesta llum, Déu meu, que a tu no t’enlluerna,
m’hauria estat donat de no triar el meu rumb:
el meu destí fóra una recta eterna.
Però m’has creat home, fecund, fort.
Has obert un camí a la meva mesura,
i a cada instant he de buscar l’estel del nord
en la nit nostra, viva, però obscura.
Tinc por, tinc confiança.
Servitud no hi hauria més dura que la de l´home lliure si,
tant més fatigat com més s´hagués perdut,
pogués perdre el repòs del teu somriure.
(Màrius Torres)
Dolça i lliure Catalunya…
Categories: Alma, Arte dulce, Pensando bien
No conocía a este gran poeta. Gracias Dolça por este hermoso regalo literario y gracias al autor por escribirlo. Ajudans desde el cel a ser mes lliures, Marius.
Los catalanistas detestan la libertad, por eso no permiten que seamos libres de decidir en que idioma vehicularmente estudiar