Va succeir a l’any 1882 i la santa d’Àvila va ser lloada en llengua catalana.

Ara que celebrem cinc-cents anys del naixement de la santa, Somatemps ens recorda uns actes que donen una bona visió del que hem estat els catalans, molt lluny del que la propaganda nacionalista ens vol fer creure.

Explica la web de Somatemps:

«L’any 1882 va organitzar-se un emotiu homenatge per tal de commemorar el III Centenari del traspàs de Santa Teresa de Jesús, la poetessa d’Àvila i destacadíssima figura del misticisme i del Segle d’Or castellà. Varen formar part de l’instruït comitè organitzador les associacions tortosines amb més prestigi i amb més motivació cultural: l’Arxiconfraria Teresiana, la Reial Arxiconfraria de la Cinta, el Gremi de Llauradors de Sant Antoni, l’Acadèmia de la Joventut Catòlica i el Cercle Obrer d’Artesans. Aquest acte es va celebrar a la Congregació de Sant Lluís el darrer diumenge d’octubre, i va comptar amb la lectura dels treballs en prosa de l’advocat Ramon Foguet i de Mn. Joan Baptista Altès.

Des de les pàgines d’El Semanario de Tortosa s’havia llaurat el camí amb la publicació d’un seguit d’articles d’enlairament de la figura poètica i religiosa de l’homenatjada. Quant a la presència de la llengua catalana, l’esmentat setmanari va incloure una famosa poesia de Mossèn Cinto Verdaguer titulada La mort de Santa Teresa, i una composició escrita en dialecte tortosí, A les Teresines de Tortosa, del poeta local J. Ferreres. Cal destacar la lectura d’un bellíssim poema del llavors jove poeta tortosí Lluís Lluís i Dolç, que portava com a títol A Santa Teresa:

Vull cantar-te Santa meva,/En la llengua catalana,/Que les coses que es diuen/ En la llengua de la pàtria,/Són més tendres i més dolces/I surten de dins de l’ànima,/Que de la pàtria la llengua,/És la llengua que el cor parla.»

Dolça i teresiana Catalunya…

Categories: Alma, Catalunya de tots, Historia, Huid del nacionalismo, Mejor juntos