Així era la nit de Reis a Girona els anys 1860’s

Festa gran arreu d’Espanya.

Joaquim Ruyra

NIT DELS «REIS»

«Les nits dels «Reis» de la meva infantesa, vaig passar-les a Girona en circumstàncies pròpies a fer-me’n un somni de meravelles. Ja molts de deies abans els xavalets no ens ocupàvem d’altra cosa. En parlàvem a casa i amb els companys, escrivíem, dibuixant lletra per lletra tot mossegant-nos la llengua, llargues cartes a les celestials Majestats i confeccionàvem fanals de paper sobre mànecs de canya per sortir a regre-les bon punt arribessin.

En ésser a la tarda de l’esperada vigília no trobàvem ni donàvem repòs. A cap hora ja teníem por de fer tard. Qui sap si ja estan arribant! Qui sap si ja són aquí! A cada moment instàvem la sortida.

– Mireu, el sol es pon. Anem, afanyem-nos!
– No encara. Heu d’esperar que sigui fosc. (…)
– Cuitem, mare! He vist un estel. No hi serem a temps.

Allò era un desori. Engrapant fortament el meu fanal amb mans tremoloses i aixecant els ulls al cel amb una fervor extraordinària, sortia de casa cantant amb tota la meva ànima:

Visquen els Reis
de l’Orient
que porten torrons
a tota la gent.

De totes les portes anaven sortint nens i nenes armats amb fanals de colors com el meu i baladejant entusiàsticament com jo mateix; i dels carrers i carrerons transversals n’afluïen copioses corrues a manera de torrentets i rierols que, en ajuntar-se, es convertien en riu majestuós; i rius de mainada per aquí, rius de mainada per allà, la plaça del Vi i el pont de Pedra s’omplien de gom a gom d’una virolada multitud cridanera. (…)

De tant en tant, procedent d’altures invisibles, queia sobre nosaltres una pluja de ‘babons’. Allò era la realitat tangible de la somniada meravella. Ens abalançàvem a collir-los amb vera follia, a empentes, a grapissos. (…)

Més amunt dels núvols, més amunt de la fosca, jo fantasiejava el pas de l’esplèndida cabalgata. Talment hi havia llambreigs. Aquelles lluïssors que corrien entre les clarianes dels núvols errants no eren pas fulgors de l’estelada, sinó rastres lluminosos de l’esdeveniment dels Tres Reis i la seva tropa a través de l’aire. (…)

M’adormia pensant que molts d’ulls de Bondat vetllarien aquella nit el meu son i que moltes de mans de bondat vindrien sigil.losament a omplir de riqueses la safata colossal que havia posat al balcó. I al matí, en llevar-me més dejorn que mai, efectivament, el miracle s’era realitzat: la safata era plena. Els Tres Reis s’havien recordat de tothom de casa. Hi havia joguines per a mi, tabacs i diners per al pare, ous i cuites de xocolata per a la mare, sabó, fregalls i escombres per a la criada i torrons i neules per a la festa. Quin bé de Déu!

Com un hom sentia la seva germanor amb els angelets del Cel
(Joaquim Ruyra a El Matí, Barcelona, 5 de gener de 1930)

Dolça diada de Reis a tots, amics!

DC Navidad



Categories: Arte dulce, Tradiciones

Tags: , , , ,

5 comentarios

  1. Perdonad que interrumpa el encanto de esta fiesta común a toda España, parece que sólo en España.
    «En 1885, el Gobierno de España convocó una cabalgata para honrar esta festividad tan especial. Mientras que las escrituras tradicionales cuentan que le regalaron mirra, oro e incienso al Niño Jesús, en estos tiempos los Reyes son más proclives a traer caramelos y regalos más prácticos. Sin embargo, se mantiene como una emotiva tradición y es la cabalgata más larga de España».

    Hablando de Gerona y de aquellos tiempos, aconsejo releer LOS CIPRESES CREEN EN DIOS. Es impresionante ver cómo se repiten las historias —muchas de ellas no merecen el singular ni la mayúscula—. Cómo se repiten las circunstancias e incluso pequeños detalles, cómo se convocó durante la II República una cadena humana para manifestarse a favor de la secesión.

  2. Ayer tuve la ocasiòn de ver la cavalgata de reyes en Girona y os puedo decir que era la màxima expresiòn de la ostentosidad. Se gastaron una burrada de miles de euros en el despliegue de medios de comunicacion, seguridad, técnicos,personal, etc. y solamente me vino a la cabeza una cosa: Con lo que les habrà costado se podrìa haber dado de comer a cientos de niños que pasan hambre y haber ayudado a un monton de familias necesitadas que hay en la ciudad. Ahora, eso sì, el alcalde de Girona se habrà colgado una medalla. Esto es Catadisney.

  3. Rectifico: son para mi las más hermosas

  4. Que precioso!!!
    Así lo hemos sentido los niños de muchas generaciones!!!
    Y asi intentamos que lo sientan nuestros hijos…nietos…bisnietos…
    De todas las noches la de Navidad y la de Reyes…para son las mas hermosas…
    Muchas gracias … por recordarnos » El Mati» de Joaquím Ruyra…Precioso!!!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

INFORMACIÓN BÁSICA SOBRE PROTECCIÓN DE DATOS:

  • Responsable: Dolça Catalunya
  • Finalidad: Gestión de suscripciones al blog y moderación de comentarios y el envío de boletines de noticias.
  • Legitimación: Consentimiento del interesado
  • Destinatarios: Los datos se comunicarán a Cloudflare Inc. (mejora rendimiento web; acogido a los acuerdos EU-U.S. Privacy Shield). No se comunicarán otros datos a terceros, salvo por una obligación legal.
  • Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos, como se explica en la información adicional.
  • Información adicional: Puede consultar la información detallada sobre la protección de datos en política de privacidad.